Tots i totes sabem com ens ensenyen a programar a la facultat,com ens ho demana l’administració i com planifiquem realment els horaris a l’escola.No és pas una crítica,sinó per a que la gent de fora vegi (i sobretot els/les espantadissos estudiants de magisteri infantil s’adonin que no és tan difícil).Només cal tenir les idees clares.També és una crida a l’administració:valorin la feina del dia a dia, a vegades un títol escrit a llapis pot incloure una activitat que sigui divertida i plena, a vegades la programació presentada a l’administració no és més que un refregit de coses trobades “por ahí”, molt teòriques i que sonin bé.No seria millor entrar a valorar el dia a dia? D’on treiem els i les mestres el temps que no tenim en les nostres hores diàries per a fer aquesta planificació estructurada i teòrica que s’ha de presentar?
També em serveix per ensenyar als pares que aquest esquema “simplón” ocupa realment una setmana, que aquí queda recollit el que s’ha de fer i farà i que a més es planifica amb més temps del que es creuen.Podria semblar que no, que molts cops improvitzem i que tot allò que fem a l’aula no és més que un divertiment continu,quatre cançons i avall.Com a televisió, la millor improvització és la més preparada.
