Expreciò escrita

Hi havia una vegada un avet petitó enmig d’un bosc que estava molt i molt trist. I plorava. Sabeu per què? Perquè no li agradaven les seves fulles.

—Snif, snif —plorava—, no m’agraden aquestes fulles tant punxegudes. Tots els arbres tenen les fulles més boniques que les meves.

I va estar plorant tot el dia. Fins que es va fer de nit. I abans d’adormir-se, es va dir:

—M’agradaria, m’agradaria tenir les fulles d’or!

L’endemà al matí, es va despertar el petit avet i les seves fulles eren grans fulles d’or.

—Oh! Que content que estic! Quines fulles més boniques! I són totes d’or!

Però tant boniques eren que va passar per allà un lladre i se les va endur totes. I el petit avet va tornar a plorar:

—Snif Snif plorava—. Ja no vull fulles d’or, que se les enduen totes! Vull fulles de vidre, que són potser encara més boniques!

Aquella nit, es va tornar a adormir desitjant tenir les fulles de vidre. I l’endemà, en despertar-se va exclamar:

—Oh! Que content que estic! Quines fulles de vidre més boniques!

Però aquell dia va bufar un vent molt fort, que va tirar totes les fulles de vidre a terra i es van trencar fent  un gran terrabastall.

—Snif Snif — plorava de nou el petit avet?. Ja no vull fulles de vidres, que es trenquen totes! Vull fulles ben verdes.

I aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles ben verdes. I l’endemà, en despertar-se va cridar:

—Oh! Què content que estic! Quines fulles verdes més boniques!

Però per davant seu va passar un ramat d’ovelles.

— Mireu, mireu quin arbre més baixet i quantes fulles que té!

I les ovelles van començar a menjar-se les fulles del petit avet. I no en van deixar ni una.

— Snif, Snif — tornava a plorar el petit avet —, no vull ni fulles d’or, ni de vidre, ni verdes! Jo el que realment vull són les meves agulles.

I aquella nit es va adormir desitjant més que mai tornar a tenir les seves fulles d’agulla. I així va ser que, l’endemà de bon matí, es va despertar i es va adonar que tenia una altra vegada les seves fulles fortes i punxegudes.

I sense ningú que li robés les fulles, ni les trenqués, ni se les mengés, es va fer un arbre alt i gros que servia d’aixopluc a tots els animalets del bosc.

Ismail el youssoufi amb ajuda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *