L’altre dia digitalitzava els pingüins del juny i encara estic rient ara, Quantes veritats en uns minuts.Donat que fa ja molts anys que no estic “a peu d’aula” i en certs aspectes cal ser molt conscient que només puc parlar de boquilla i de les meves lògiques limitacions, ho plantejaré d’una altra forma, tot respectant el plantejament.

Imaginem la fotografia. Sí he dit fotografia.

1.- La fotografia és la fotografia, sigui digital o analògica. A qui importa? El resultat no és el mateix ? A qui li agrada la fotografia, poc l’importa el pas del temps. Segueix comprant-se revistes, visitant exposicions, parlant de noves tècniques de laboratori, experimentant amb líquid a les fosques sota la companyia d’una bombeta…. Abans això es feia amb quartos de llum tancat, ara es fa amb “tendes de llum”, alias Photoshop; abans anàvem a la obra social de la Caixa a veure fotos en exposicions, ara ens pengem a fòrums d’Internet; abans compràvem revistes per descobrir els darrers negatius trobats de Cappa i senyora, ara ens connectem al National Geographic hora a hora per saber si la mítica foto del milicià ha sortit ja d’una vegada en forma de negatiu i si estava preparada o no…., i visitem fòrums especialitzats en tècniques, càmeres, objectius, flashos… Tot a un clic. Però seguim renovant coneixements tècniques… A alguns ens agrada la fotografia.

He dit que m’agrada la fotografia ? Sí la fotografia, a “palo seco”. I inclou tooooot el que dic, i més. És analògica ? És digital ? ÉS fotografia. D’abans, d’ara, de sempre. I la fotografia implica sempre, abans, ara i en un futur aquestes coses, i d’altres. Si no, no és fotografia. És……. no sé però  fotografia, va a ser que no.

2.-  La fotografia educativa és anar un pas més enllà. És agafar tot allò que ens agrada, amb la que disfrutem, amb la que ens passem escrivint davant un teclat a les tantes del matí i sabem adaptar-la, fer-la encapsulada, feta miques, de forma digerible, per tal que , com a valors bàsics inclosos en alguna part dels coneixements bàsics que creiem que poden tenir els nostres alumnes, sàpiguen trobar el gust de reconèixer, fer-los seus. Amb el coneixement global de partida, seleccionem allò bàsic i resumit per tal d’integrar-lo dins de l’aula, dia a dia.

3.- Si la fotografia és una cosa que dia a dia les meves filles fan i disfruten, qui sóc jo per dir-lis que a una excursió, a un dia determinat no es portin la càmera de fotos dins de l’aula ? Si el que considerem normal fora de l’aula i pot formar part del currículum, per què no ho ha de ser dins de l’aula amb permís de la mestra ?  Una altra cosa serà que la mestra sàpiga canalitzar les energies, munti un fotolog o sàpiga canviar les piles de la càmera. Això ja és una altra història.

4.- Hi ha una noia que coneixeu que està en un batxillerat artístic, la Eloisa, a Reus: Algun dia cal que aneu a visitar-la. Tenen un aula amb 30 equips de revelat analògic de fotografia. No conec cap més aula de Catalunya que les tingui. La Caparrella fa anys en tenia 15, a Lleida, al costat del Inef. A Girona havia un parell de centres de primària amb 5.

Això sí, tot el que té, fa servir, transmet i treballa…. uau !! Quins resultats !! Tecnologia de fa 30 anys, o més, al servei d’unes ganes tremendes i a la mateixa aula alguna màquina amb les “tendes de llum”. Durant 3 anys ha estat indiscutible guanyadora dels premis de fotografia del departament.

No sé si us ho he dit: m’agrada la fotografia.

Jordi Poveda