-¿Qué es innovación?, dices, mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul,
¡Qué es innovación! ¿Y tú me lo preguntas?
Innovación… eres tú.

Bé, després de la conya inicial, que sempre va bé, passo a intentar descriure el sentiment que em desperta la teva pregunta. I dic “la teva pregunta” per que no faré distinció entre les tres primeres, sí quant a l’última.

Jo ja tenia més o menys clar què volia dir la paraula “innovació”, però per si el meu coneixement em falla, he consultat el significat a un diccionari. Això ja és innovar, el fet de confirmar el que creus que saps.
Diu: “Introduir novetats en alguna cosa”. Home, això em deixa una mica fred, així que consulto el mot “novetat”. Diu: “Cosa nova, pel fet de constituir una innovació, una invenció, un esdeveniment extraordinari, etc, o perquè fa poc temps que existeix o ha aparegut”.
Clar, el fet de dir que innovació consisteix a introduir novetats i novetat és allò que constitueix una innovació, què vols que et digui, encara em deixa més fred.

Com que el tema que ens ocupa es refereix a l’educació o a la pràctica docent, em centro.

Molts dels meus pensaments ja han estat expressats per vosaltres. Aquest és el problema de ser dels últims… Per tant, ho transcriuré en forma dels sentiments i/o actituds que crec que té una persona innovadora:

– Sense esperar al matí, abans d’anar a dormir pensar: Què puc fer demà per introduir canvis en la meva dinàmica de treball per tal d’assolir els objectius (objectius revisables…)?
– L’endemà, un cop en marxa, provar d’aplicar algun/s dels canvis. El resultat pot ser immediat o potser cal esperar reaccions.
– Analitzar els resultats i fer-ne una valoració. Avaluar, repensar, retocar, redefinir, millorar. En definitiva, continuar provant, malgrat haver obtingut resultats positius.

Que bonic, no? De vegades funciona. Però en el nostre entorn, no tota la teoria és aplicable a la pràctica.

Potser fora millor pensar: Què estic fent jo? Què estan fent els meus col·legues? Com ho podem integrar, remesclar, adaptar i millorar?
Això és el que faria la nostra tasca competitiva. Però… volem ser competitius? Estem disposats: a compartir, a replantejar-nos el que fem, a introduir canvis metodològics en la nostra manera de fer, a escoltar,…

La pregunta que viatja per l’espai: Per a què? Tot això és més feina!

Pel que fa a la darrera pregunta: clar que conec innovadors! Vosaltres!
Ah! que volies dir innovadors a peu d’aula en el nostre entorn proper? També. Què els fa ser-ho? Això va amb la persona. Qui no és emprenedor, difícilment innovarà, per moltes lleis, complements i incentius que l’envoltin.

Deixeu-me acabar amb unes frases de l’Steve Jobs als alumnes de la Universitat d’Stanford:

“… l’única forma de tenir un treball genial és estimant alló que fem”

I aquesta, sense traducció (m’agrada més en anglès):

“… still foolish, still hungry”, aquest és l’esperit de la innovació.

Xavier Suñé