1 . Innovar és ajustar les respostes als nous reptes, i per tant podem considerar la innovació com un motor per generar canvis . Una cosa està clara, la nostra escola ha evolucionat i està evolucionant més lentament que d’altres sistemes educatius, serà per una herència dels anys de dictadura, serà perquè en finançament estem a la cua d’Europa, serà per la quantitat de reformes i contrareformes, serà per formació, etc… i no plantejo aquesta situació com a elements de crítica per als professionals i pels centres – que n’hi ha d’excel·lents -, deixeu-me acabar aquesta primera qüestió amb una cita: “No és l’escola que canvia la societat, és la societat que canvia l’escola” J. M. Terricabras.

2. Innovació educativa, per tant, és ajustar les respostes als nous reptes educatius , però continuant amb el fil de les reflexions anteriors, socialment als centres educatius se li està demanant noves exigències: TOTS ELS TEMPS HAN DE SER EDUCATIUS i amb coherència entre ells, i a més estic d’acord amb aquest plantejament; ara bé els centres educatius ho poden fer sols o bé haurien de tenir suport d’altres agents educatius?, per què la finalitat bàsica de qualsevol innovació ha de ser l’èxit (personal, educatiu, professional,…) de tot l’alumnat.

3. Considerar-me innovador??? Simplement intento generar canvis -petits canvis- dins dels centres, si per això em puc considerar com a innovador, la meva resposta és afirmativa, encara que el procés és molt lent.

4. Innovadors educatius en el vostre entorn? Partint de concepte de l’Artur, del qual comparteixo plenament el seu plantejament, m’agradaria afegir que possiblement, trobem tants innovadors o més fora dels centres educatius, per tant aquí seria important plantejar-nos el potenciar el treball en XARXA, amb tots aquells agents externs als centres educatius.

Joaquim Medina