Vinga. Engeguem màquines!

1.- Què enteneu per innovació? Per a mi la innovació és mirar de realitzar els diferents processos d’una manera més eficient, més efectiva i més actualitzada a la nostra època. Penso que cal diferenciar diversos nivells de innovació: innovació teòrica o conceptual, innovació metodològica, innovació tècnica, innovació quantitativa, innovació qualitativa …. crec que el simple fet de plantejar-se de quina manera es pot realitzar una tasca per tal de millorar-la, ja es pot considerar innovació. Això si, un requisit previ és que la innovació plantegi reptes o qüestions que no s’hagin abordat per un gruix important del col·lectiu al que es pertany …. m’explico, és diferent mirar d’innovar a haver-se d’actualitzar per tenir uns coneixements i hàbits de treball de temps passats ….

2.- Què enteneu per innovació educativa? La innovació educativa, per a mi, té a veure en innovar en qualsevol dels processos que tinguen relació amb el món educatiu. Podem tenir una llei innovadora, un currículum innovador, un centre innovador, una aplicació o una eina innovadora, una pràctica docent innovadora, …. un CRP innovador, o un grup de treball innovador. Qualsevol aspecte de l’educació en el que es plantegi com fer les coses millors i d’una manera més actual és innovació educativa.

3.- Us consideraríeu innovadors educatius o creieu que se us podria considerar innovadors educatius? per què? Crec que una part de la innovació sorgeix d’una necessitat o impuls personal de millorar la pròpia tasca docent, més que per un desig explícit de ser etiquetat com a innovador. En el nostre camp, succeeix que, amb una baixa dinàmica de innovació, és relativament fàcil ser etiquetat com a tal. Per tant es tracta d’una etiqueta que s’assigna a unes persones en funció de si les seves pràctiques són molt diferents a les que nosaltres realitzem de forma habitual.
Un innovador sorgeix de forma espontània o es crea després d’un procés de formació? Segurament les dos coses conflueixen. Les inquietuds interiors personals, fan que es cerquin experiències formatives i influències (jornades, seminaris, cursos,..) que fan desenvolupar i avançar en un camí determinat. Per tant la formació i la inquietud personal han d’anar unides.
No crec que un innovador és consideri a ell mateix com a innovador, és una etiqueta que li assignen els altres. No sé si jo mateix em puc considerar innovador a mi mateix …. és com si em preguntes a mi mateix si sóc llest? sóc simpàtic? ….

4.- Coneixeu innovadors educatius en el vostre entorn? en cas afirmatiu, què diríeu que és allò que els fa innovadors?

Avui dia que el coneixement flueix amb tanta facilitat és molt difícil ser innovador …. és molt difícil que la teva idea o aportació sigui veritablement original … més que innovadors educatius, jo diria que conec companys que des d’un posicionament i un compromís personal, miren d’aportar el millor d’ells, de manera que això tingui una repercussió i impulsi la millora d’alguna àrea o aspecte del seu treball.

Penso que allò que podríem dir que els fa innovadors és el compromís personal amb les accions que desenvolupen i la creença que les seves accions i la seva feina actua com a moviment de canvi, en major o menor mesura, en el si de l’organització.

Artur Tallada