Des de fa uns anys ençà sembla que qualsevol manera, mitjà,… justifica el fet de cridar l’atenció de l’espectador perquè la gent compri.
Els anuncis d’abans et mostraven el producte més directament, sense metàfores,… Si volies comprar coca-cola sortia una persona i et parlava del producte, dels seus beneficis, els seus avantatges,… En canvi, per entendre els anuncis de coca-cola d’ara fa falta un master en interpretació d’imatges. De vegades no saps que estan anunciant fins el final de l’anunci, si és que hi ha final.
Des dels vuitanta els escàndols han vingut de la mà de l’italià Olivieri Toscani. Aquest fotògraf s’ha fet famós pels escandalosos anuncis que ha fet per a diferents marques publicitàries, Benneton entre d’altres. Eren anuncis provocadors que van escandalitzar la societat de l’època que els considerava racistes, sexistes, anticristians…
L’últim escàndol protagonitzat per aquest fotògraf ha estat la publicació d’una fotografia en la que apareixia una noia nua amb problemes d’anorèxia promocionant una marca de roba molt coneguda a Itàlia anomenada Nolita.
L’autor de la fotografia ha dit que aquesta fotografia ha estat publicada per una campanya contra l’anorèxia , però la realitat és que ho ha fet perquè la gent parli més d’ell.
Arrel d’aquesta fotografia el Consell de l’Audiovisual ha sol•licitat a les televisions que no emetin anuncis que puguin influir al jovent en qüestions i hàbits alimentaris entre les 18.00 y las 22.00. Amb això tracten d’evitar que els joves considerin miraculoses i imprescindibles les dietes.
La societat d’avui dia es consumista de mena i d’això en dona fe tot els diners que es gasten les empreses en publicitat. La propaganda va molt lligada a la vida quotidiana; a la televisió, als diaris, pels carrers,… els anuncis ens acompanyen en el dia a dia i ens influeixen en les nostres decisions, gustos,… Per això no estaria malament que es pogués regular, determinar què és propaganda i què és provocació i/o mal gust.

Júlia Massa Godia i Ainara Martínez Gorriz.

Aquest estiu els habitants de Barcelona han sofert tota mena de  desgràcies. L’apagada d’aquest estiu van deixar 300.000 persones sense subministrament elèctric durant tres dies. Les autoritats van responsabilitzar les companyies Fecsa-Endesa i Red Eléctrica Española (REE) de l’avaria. El 23 de juliol, a les onze del matí, un cable de 110.000 quilovolts va caure sobre un parc de transport de 220 quilovolts. Les zones afectades van ser Urgell i Maragall. La guàrdia urbana i els mossos d’esquadra  van haver de regular el trànsit als principals carrers sense llums. Els comerciants i botiguers van ser una dels principals parts afectades per la gran apagada elèctrica. Les entitats financeres no podien fer gestions i els caixers no funcionaven, les botigues d’alimentació veien perillar els aliments frescos i congelats i moltes empreses no podien fer res sense els ordinadors. L’expedient recordava que, per a RRE, la caiguda del cable sobre l’estació de Collblanc és l’únic origen de l’incident. Fecsa-Endesa, per part seva, va indicar que la caiguda no va ser causada per el seu règim d’explotació, i que l’episodi no va ser la causa de la interrupció de subministrament, sinó la conseqüència d’incidents previs que s’estaven produint a la xarxa de transport de Barcelona en les setmanes anteriors al 23 de Juliol.

Però aquesta desgracia no va ser la única que va haver-hi, ja que a rodalies també van haver-hi molts problemes. Les fortes pluges van provocar avaries a la majoria de les línies de rodalies de Renfe, cosa que va obligar a interrompre diversos trams que es van suplir amb autobusos i van provocar retards generalitzats i desesperació entre els usuaris. A l’aeroport de Barcelona també van haver-hi graus problemes a causa de la facturació de maletes: cues de fins a una hora al llarg d’una jornada en la que els viatgers van tornar a omplir El Prat en l’operació sortida de vacances. Els sindicats es queixaven que les cintes eren les mateixes que fa 15 anys. Aquest problema va portar greus conseqüències: avions que sortien amb retard, cues eternes als mostradors de facturació, maletes que arribaven amb retard o viatgers que marxaven deixant la maleta perduda per l’aeroport. 

Aquest any ha estat un any malastruc per a Barcelona. Pel que es pot veure a les notícies sembla que no hagi d’acabar aviat. Què ens queda? Doncs resignació i esperança que tot torni a ser com abans, quan Barcelona era el mirall on es miraven moltes ciutats espanyoles i europees. Ara ja només ens queda esperar què passa amb l’AVE i els forats que ens va deixant dia a dia.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/U_QF4DxUw2k" width="425" height="350" wmode="transparent" /]