[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/ZLoi4N-JTTA” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
A dia d’avui la monarquia espanyola està passant per un dels seus moments més crítics. Després de 30 anys de luxe, viatges, fortunes, fama, prestigi… , ha començat la seva decadència.
Ja són llunyans els dies de glòria de la família reial, temps en que la figura del monarca era apreciada i respectada pels espanyols. Ara tot ha canviat. Avui tot és completament diferent. L’antiga visió del rei ara és motiu de burla, humor i rebuig.
Ara fa 30 anys Joan Carles I va ser nomenat successor del règim com a rei d’Espanya pel dictador Francisco Franco l’any 1975. En aquell moment hi va haver molta polèmica i el rei es va guanyar molts enemics d’arreu d’Espanya, contràriament a l’opinió estrangera, que era molt positiva. No va ser fins al 23-F de 1981 (Cop d’Estat), que el monarca es va guanyar l’admiració de molts dels que, fins llavors, li havien donat l’esquena.
Actualment, d’ençà del casament del príncep Felip, la monarquia ha estat diverses vegades portada de tot tipus de premsa, com El Jueves, la televisió i fins i tot a “The Times”.
La figura del rei va perdent força políticament i social, cosa que veiem reflectida en els darrers actes de protesta a Catalunya, on s’han cremat fotografies del monarca i s’ha reclamat un cop més la desaparició de la monarquia.
Una de les altres coses que preocupa a la família reial és el poc carisma que té el príncep ara que el rei està a punt de jubilar-se. I el que els espanyols es pregunten és:
Quin serà el futur de la monarquia?
Felicitats per l’article. Sou uns editorialistes de primera. On ho heu
après?
I ara les observacions.
Que el rei sigui “objecte d’humor” no vol dir forçosament que la seva
imatge en surti afeblida. Donar per suposat que l’humor implica burla
és donar la raó a qui considera que Polònia és un programa insultant
i perillós. D’altra banda, la crema de fotografies no implica pèrdua
de suport social: pot ser un acte molt minoritari que susciti molt
rebuig inexpressat (per no parlar del molt que en van parlar al Mundo,
COPE, etc.). De fet, si les enquestes són certes, el resultat d’aquestes
accions va provocar força rebuig.
A l’hora de jutjar la realitat social el primer que hem de fer és anar
molt en compte amb les primeres impressions, i no deixar que els
nostres desitjos ens facin veure la realitat com no és.
Ei Ramon!!
Gràcies per les teves observacions, dia a dia anem millorant o almenys ho intentem.
Et convidem que vagis passant per aquí a veure les novetats.
T’avancem que el nostre proper reportatge parlarà sobre el català, així que prepara el teclat.
Fins una altra.