És hora de començar a acomiadar-nos

Elisabeth Periánez 

Arriben els últims dies de classe. I és que darrerament l’adjectiu ‘últim’ apareix per tot arreu:  últims exàmens, últimes oportunitats per poder aprovar, últimes classes,… Però pensar que aviat deixarem de sentir “ va nois que tanco” a les 8 del matí ens produeix alhora una mena d’alegria i tristesa difícil d’explicar. I és que són quatre anys amb els mateixos professors, companys de classe i el mateix director obsessionat amb la puntualitat. Hem passat bons moments, d’altres que seran motiu d’oblit però estones que ens han format com a persones. I és que de tot s’aprèn.Aquests quatre anys han donat per molt. Hem fet nous amics/gues, han sorgits els primers amors, hem après a  teixir ( qui sap si no hi haurà una Agatha Ruiz de la Prada entre nosaltres), hem experimentat i no només a les classes de física, i ens hem endinsat en passats que ens han ajudat a entendre el món on vivim.La part dura han estat les tardes de càstigs, aquells dies que llences un paper al terra i un professor amb una llibreta a la mà et diu “ has de netejar el pati, agafa l’escombra i el recollidor i ha netejar”. Però per fi ja s’acaba, ara venen les vacances, el bon temps, la platja, i la festa.Alguns de nosaltres seguiran al centre, d’altres marxarem a descobrir nous móns i noves experiències, però el nostre esperit seguirà fidel a un estil de vida propi i únic, que és l’espriuenc.

Bon estiu i fins aviat

Foto: http://www.educar.org/ejerciciosdeaplicacion/Pascua/mafalda.gif

Deixa un comentari