La crisi de l’euríbor augmenta sense límit; Els sous es mantenen mentre les hipoteques pugen. En el sector immobiliari es comença a notar la crisi econòmica.

Els bancs d’Espanya alerten de l’augment de l’euríbor i les immobiliàries se’n ressenteixen. El setembre del 2007 els bancs tanquen l’euríbor amb un 4,72%, portant el nivell mes alt des del 2000. L’augment del capital provoca pujades de l’IPC i els sous es mantenen en la seva mitjana; es a dir, segueixen sense pujar. El “boom” immobiliari sembla que arribi a la seva fi. La crisi a E.U.A ha fet reflexionar sobre les futures conseqüències. A Espanya es comencen a veure els símptomes d’aquesta crisi: l’immobiliària Llanera ha fet fallida degut a deutes que tenia amb bancs. A part d’això, hi han altres motius que indiquen que aquesta bombolla està a punt d’explotar. Avui dia no surt a compte llogar un pis; es molt car i la gent jove no té suficients diners per independitzar-se. A Espanya i Catalunya la gent tendeix a comprar abans que llogar, al contrari del que passa a Europa. Majoritàriament són els joves els que demanden pisos de lloguer però, com estan les coses avui dia, només és possible si el comparteixen amb d’altra gent. En el cas que siguis un privilegiat amb un bon sou pots aconseguir una hipoteca que, si tens sort, acabaran de pagar els teus fills. Abans les hipoteques duraven entre 20 o 30 anys però al dia d’avui poden arribar fins als 40 o 50 anys.

Durant els darrers 10 anys els pisos han anat pujant un 20% anualment; el metre quadrat ha arribat als 6000 €. Amb aquestes previsions són pocs els que es veuen capaços de comprar un pis. Acabem comprar capses de sabates a preu de mansions. El preu dels pisos augmenta i el seu tamany disminueix. Tot i així no se’ns passen les ganes de comprar. La solució sembla fàcil: pisos de protecció oficial. El problema?: masses joves i poques viviendes. La rifa de pisos acaba deixant un gran nombre de famílies sense res. És més fàcil que et toqui la loteria que no pas un pis.

El sector immobiliari porta moltes empreses al darrera. Això implica que si fa fallida arrossegarà molts sectors empresaris, causant un augment de l’atur. És el peix que es mossega la cua. En aquesta gran bombolla immobiliària està inclosa gran part de la societat: constructores, propietaris, bancs, compradors,… Pel que s’està veient darrerament, aquesta creix sense mesura vigilada amb preocupació pels bancs ja que les conseqüències del gran esclat poden ser devastadores per l’economia del país.

Finalment acabarem optant per no comprar pis, esperant que baixin els preus, però segurament aquesta bombolla immobiliària esclatarà deixant-nos les butxaques ben escurades. Veient el cas d’Estats Units ja podem anar fent bossa pels temps difícils que s’acosten.

Anna Mateo i Jennifer Madrona

Fotografia de Iñigo Gonzalez a http://flickr.com/photos/igonzalez/