Des de fa uns anys ençà sembla que qualsevol manera, mitjà,… justifica el fet de cridar l’atenció de l’espectador perquè la gent compri.
Els anuncis d’abans et mostraven el producte més directament, sense metàfores,… Si volies comprar coca-cola sortia una persona i et parlava del producte, dels seus beneficis, els seus avantatges,… En canvi, per entendre els anuncis de coca-cola d’ara fa falta un master en interpretació d’imatges. De vegades no saps que estan anunciant fins el final de l’anunci, si és que hi ha final.
Des dels vuitanta els escàndols han vingut de la mà de l’italià Olivieri Toscani. Aquest fotògraf s’ha fet famós pels escandalosos anuncis que ha fet per a diferents marques publicitàries, Benneton entre d’altres. Eren anuncis provocadors que van escandalitzar la societat de l’època que els considerava racistes, sexistes, anticristians…
L’últim escàndol protagonitzat per aquest fotògraf ha estat la publicació d’una fotografia en la que apareixia una noia nua amb problemes d’anorèxia promocionant una marca de roba molt coneguda a Itàlia anomenada Nolita.
L’autor de la fotografia ha dit que aquesta fotografia ha estat publicada per una campanya contra l’anorèxia , però la realitat és que ho ha fet perquè la gent parli més d’ell.
Arrel d’aquesta fotografia el Consell de l’Audiovisual ha sol•licitat a les televisions que no emetin anuncis que puguin influir al jovent en qüestions i hàbits alimentaris entre les 18.00 y las 22.00. Amb això tracten d’evitar que els joves considerin miraculoses i imprescindibles les dietes.
La societat d’avui dia es consumista de mena i d’això en dona fe tot els diners que es gasten les empreses en publicitat. La propaganda va molt lligada a la vida quotidiana; a la televisió, als diaris, pels carrers,… els anuncis ens acompanyen en el dia a dia i ens influeixen en les nostres decisions, gustos,… Per això no estaria malament que es pogués regular, determinar què és propaganda i què és provocació i/o mal gust.

Júlia Massa Godia i Ainara Martínez Gorriz.