L’obra Typewriter la va compondre Leroy Anderson a mitjans del segle XX. Com podem veure la màquina d’escriure fa un “solo instrumental” i es acompanyada per l’orquestra.
Aquí podem veure el gag que va interpretar el gran Jerry Lewis on podrem sentir la mateixa música. Un gag molt divertit.

És una composició polifònica contrapuntística. Les diferents veus van apareixent i desapareixent com en un puzzle. Podem observar en aquest video com sorgeixen les diferents veus i el teixit contrapuntístic que creen.

Seguidament escoltarem una fuga composta per Vincent Lo sobre un tema musical tret de la sintonia de Nokia que a la vegada està tret del Gran Vals de Francisco de Tàrrega. Podem escoltar el tema original interpretat a la guitarra i la Nokia fugue seguint-la amb la partitura.

Aquest poema simfònic és una de les poques obres que ens va deixar aquest autor. Moltes de les obres les va destruir abans de suicidar-se. Està basada en una balada de Goethe. És la història d’un vell bruixot que té un aprenent que desitja emular al seu mestre. Per això es val d’una escombra (a la que dóna vida el fagot) per omplir d’aigua un dipòsit. La seva inexperiència fa que s’inundi tot i que necessiti del seu mestre per aturar l’embruix. Aquesta obra la va popularitzar el gran Walt Disney amb el seu ratolí Mickey a la pel.lícula Fantasia. També podeu veure el fragment de la pel.lícula de Walt Disney.

Bobby Mcferrin fa un petit experiment en una conferència sobre neurociència per comprovar si la resposta a la música és automàtica o si està culturalment determinada.

World Science Festival 2009: Bobby McFerrin Demonstrates the Power of the Pentatonic Scale from World Science Festival on Vimeo.