Primera part de ´La consagració de la primavera
Segona part de La consagració de la primavera
Tercera part de La consagració de la primavera
Rapsòdia-concert de Martinu (primer moviment)
Rapsòdia-concert de Martinu (segon moviment)
Rapsòdia-concert de Martinu (tercer moviment)

Beethoven va compondre una simfonia de caràcter programàtic en la que ell mateix diu que més que descriure evoca sentiments. Els moviments tenen uns títols ben descriptius.

L’impressionisme s’inicia i desenvolupa principalment a França a finals del segle XIX. Es caracteritza per la preocupació dels impressionistes pel tractament i plasmació de la llum. Els artistes impressionistes cerquen la representació vertadera del moment d’observació.
Unes de les obres impressionistes més boniques són les Gimnopedies i les Gnossiennes de Erik Satie. Aquí en tenim dues:

Chopin va compondre el famós nocturn nº 20 immortalitzat a la banda sonora de la pel.lícula El pianista de Polanski:

Segon moviment de ls setena simfonia de Beethoven:

El famós brindis de la Traviata de Verdi:

Cançó del toreador de Bizet:

Barcarola dels contes de Hoffmann de Offenbach:

Una furtiva lacrima de Donizetti interpretada pel belcantista: Juan Diego Flórez:

El famós fragment dels cors de Nabucco de Verdi:

Un concert de gran bellesa, el concert per a violí i orquestra en mi menor de Félix Mendelssohn, amb la solista Sarah Chang, gran virtuosa del violí i que ja ha actuat a l’Auditori.

Al 1851 va compondre Schumann aquest concert per aquest instrument solista però no va ser fins a l’any 1860 (quatre anys després de morir Schumann) quan es va estrenar públicament però uns anys abans va negar-se a estrenar-lo el mateix compositor per discrepàncies amb el solista de violoncel Robert Emil Bockmühl. Afortunadament va veure la llum i aquí el tenim. el solista dialoga amb l’orquestra casi sense oposició i com si fós música de càmera. El proper dissabte 12 de febrer el podrem sentir a l’auditori amb el violoncelista Jean-Guihen Queyras.