Ès un estil de cant que es va desenvolupar a Itàlia al segle XVIIII i començaments del s. XIX. Significa cant bonic i els compositors que van compondre amb aquesta tècnica són: Bellini, Donizetti, Rossini i Verdi. Hi ha tres coses que conté la músca belcantista: el legato ( manera d’interpretar varies notes sense articular separació entre els sons), la coloratura ( capacitat de la veu d’excutar notes ràpides) i el trino ( alternança tan ràpid com es pugui una nota base i la següent de l’escala). Tot això amb una veu àgil, flexible i potent. Com a cantants belcantistes tenim a Maria Callas, Joan Sutherland i Montserrat Caballé. Entre els tenors destaquen Mario del Mónaco i Juan Diego Flórez.
En aquest video en anglès ho explica molt bé Juan Diego Flórez, el gran tenor peruà.