Tercer moviment: Rondó. Interpretat per Emmanuel Pahud.

Poema simfònic que va compondre Mussorgsky
S’inspira en un conte de Nicolás Gogol que retrata el sabbat de les bruixes. Segueix un programa preparat pel compositor:
Voz de ultratumba, aparición de los espíritus de la oscuridad a la llamada de Chernobog (dios de la oscuridad en Rusia pagana) – Adoración de Chernobog – Sabbath de las brujas – Campanadas en la aldea y desvanecimiento de las aparicionas – Alba emergente.

Pedro y el lobo és una composició simfònica de Sergei Prokófiev escrita al 1936 després de tornar a la Unió Soviética basada en el conte popular rus del mateix nom. És una obra didàctica que va compondre especialment Prokófiev per encàrrec de cara a que els nens reconeguéssin els instruments musicals.

Obertura de El barbero de Sevilla dirigida per Claudio Abbado:

Si voleu llegir la lletra premeu aquí.

Una de les àries més famoses de tota la lírica universal. Ha estat interpretada per Enrico Caruso,
Miguel Fleta, , Giuseppe Di Stefano, Franco Corelli, Nicolai Gedda, Plácido Domingo, Alfredo Kraus, Luciano Pavarotti, Juan Diego Flórez, Andrea Bocelli, etc.
Aquí la sentim interpretada per Juan Diego Flórez

L’argument gira al voltant de l’amor que sent la sacerdotissa Norma per Pollione, precònsul de Roma i que li ha donat dos fills. A la vegada ell estima a una altra sacerdotissa Adalgisa. Norma que fins ara havia frenat la guerra traiciona al seu amant i afavoreix la guerra i la derrota de Pollione, però com se n’adona de la fidelitat que té a Adalgisa reconeix el seu error i es retroben marxant junts cap a la foguera.

Bellini va compondre l’òpera Norma. Una gran ària és Casta Diva aquí cantada per la gran Maria Callas.

Ès un estil de cant que es va desenvolupar a Itàlia al segle XVIIII i començaments del s. XIX. Significa cant bonic i els compositors que van compondre amb aquesta tècnica són: Bellini, Donizetti, Rossini i Verdi. Hi ha tres coses que conté la músca belcantista: el legato ( manera d’interpretar varies notes sense articular separació entre els sons), la coloratura ( capacitat de la veu d’excutar notes ràpides) i el trino ( alternança tan ràpid com es pugui una nota base i la següent de l’escala). Tot això amb una veu àgil, flexible i potent. Com a cantants belcantistes tenim a Maria Callas, Joan Sutherland i Montserrat Caballé. Entre els tenors destaquen Mario del Mónaco i Juan Diego Flórez.
En aquest video en anglès ho explica molt bé Juan Diego Flórez, el gran tenor peruà.

Obertura de l’òpera Guillermo Tell dirigida per Mark Elder al Royal Albert Hall a Londres