Poesies recital setmana cultural
SETEMBRE
Raïm daurat i sucós,
raïmet atapeït,
madures emmorenit
pel bes de la soleiada.
Tens el gra tan dolç i ros
que sembla d’ aigua melmelada.
Joana Raspall
EL BERENAR
El torrentet va saltant fent escuma
entre les piles de còdols i rocs;
en algun toll, l’aigua quieta i manyaga
será l’ amiga per els nostres jocs.
Seurem tots dos a la vora de l’ aigua
i ens partirem per igual l’ entrepà.
De tant en tant, tirarem unes molles
perquè les carpes en puguin menjar.
Joana Raspall
CIGRONETS
Un cigronet negre
i un cigronet blanc
neden de costat
dins d’ una cassola.
Es mires rient
com dient-se :Hola!
Són amics, s’ avenen;
tots dos saben bé
que el blanc és menjívol
i el negre també.
-Qui se’ t mengi a tu
que se’m mengi a mi;
ja som ben sortosos
de fer junts la gresca
de nedar i bullir,
de donar mil voltes
i pujar i baixar!
-I tot aquest tràfec,
de què servirà?
-És una gran obra
Perquè el noi que ens mengi,
ah! , com creixerà!
Joana Raspall
LA POMA VERMELLA
Una poma vermelleta
de la pomera ha caigut,
i un caçador que passava
dintre del sarró se l’ ha endut.
S’ asseu prop d’ una font clara
on l’ herbei fa de coixí
i veu una noia bruna
que s’ atansa pel camí.
-Bona tarda, minyoneta.
-Bona tarda, caçador.
-Vols una poma vermella
que acabo de trobar jo?
-Menja-te-la de gust, menja;
si vols, en pots collir més.
Sóc mestressa de la terra,
de la font i dels pomers.
Joana Raspall
HOMENATGE A POMPEU FABRA (1913)
Bevíem a glop
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d’ entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera
el meu poble i jo.
Salvador Espriu
Cirerer de claustre
Cirerer petit,
cirerer florit,
que fas arracades,
digue’m quina mà
te les ve a cercar
quan les tens granades?
Digue’m sense por
qui et cull la dolçor
d’aqueixa florida.
El que ara és tan blanc
després serà sang
que allarga la vida.
Potser els escolans
se n’omplen les mans
botant d’alegria,
o algun pinsà vell
se’n guarda per ell
un gra cada dia…
Cirerer petit,
cirerer florit,
que fas arracades,
digue’m quina mà
te les ve a cercar
quan les tens granades.
Joan Mª Guasch
Collarets de llum,
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.
Un estel petit
obre l’ull i parla:
-¿On serà l’amor
que no puc trobar-la?
-On serà l’amor?
-fa la Lluna bruna.
L’he cercat pertot,
que n’estic dejuna.
I l’amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.
Prou l’estel petit
i la Lluna clara
cercaran l’amor
més i més encara.
Se’n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
Se’n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina
Miquel Martí i Pol
RIMA PER A UN FET QUOTIDIÀ
Dins
del meu cos,
el que sobra
es recull i fa camí
sortint content
cada dia
en les aigües
del pipí.
Lola Casas
CINC RECOMANACIONS
Si tens gana,
menja’t la cama;
si tens fred,
embolica’t amb la paret;
si tens calor,
refresca’t amb la suor;
si tens por,
pensa en alguna cosa millor;
i si tens set,
au, toca’t el culet,
que l’alegria del pobret
és un bon pet!
Carles Hac Mor
FESTA AL REBOST
Avui al rebost
hi ha festa completa:
aquest vespre l’All
es casa amb la Ceba.
Hi ha acudit la flor
de la parentela,
i lo més granat
de llurs coneixences.
Vestida de blanc
la Sal s’hi presenta,
la du de bracet
son marit el Pebre.
L’Oli compareix
dintre de la gerra,
i el Vinagre acut
en sitra lluenta.
El Sucre es remou
dintre la sucrera,
els xics Moixernons
arriben per rengles.
La cistella d’Ous
també és de la festa,
tamnbé en són el Llard
i Safrà i Canyella.
Tots són compliments
i grans reverències:
-Déu vos guardi, l’All!
-Santa nit, la Ceba!
Quan el nuvi es mou
tothom estossega,
quan la núvia riu
tothom ploriqueja.
-Benvinguts, senyors;
comencem la festa;
saltem i ballem,
que ja romp l’orquestra.
L’orquestra és un grill
que amb delit rasqueja,
i un vol de mosquits
tocant la trompeta.
Apel·les Mestres
EL MATÓ DIU
Vestiu-me
amb un rajolí de mel
i el vostre paladar
tocarà el cel!
Lola Casas