PRIMERS AUXILIS

No som conscients de la importància de tenir coneixements de primers auxilis davant una situació d’emergència. Saber com hem de reaccionar en un moment inesperat pot ajudar a salvar vides.

El mòdul professional Primers Auxilis forma part dels ensenyaments del
títol de Formació Professional.
El mòdul professional Primers Auxilis és impartit a l’alumnat i conté la formació necessària per a exercir la funció de prevenció i seguretat, que inclou aspectes com a aplicació de primers auxilis i generació d’entorns segurs.

 

 

Compartint famílies

Compartint famílies és un espectacle de creació col·lectiva, interpretat per mares i pares d’acollida. El seu principal objectiu és donar a conèixer l’acolliment, la mesura de protecció a la infància en la que l’administració atorga la guarda d’un menor durant un temps a una família, sense que existeixi finalitat adoptiva. L’espectacle recrea el primer Simpòsium Mundial de Famílies Mar de Núvols: “Un mar de núvols. Un mar suau, dolç, tou i acollidor per a nadons, infants o adolescents que necessiten una llar on sentir-se estimats.” D’inici a fi, els actors i actrius no deixen l’escenari. Passen d’un registre còmic i dinàmic a un de simple i emotiu traient-se i posant-se una bata blanca. Les escenes còmiques de les doctores i doctors que presenten el Simpòsium s’alternen amb escenes més íntimes on cada un d’ells dona testimoni de la seva experiència personal. Des de l’humor i el divertiment el públic es familiaritza amb les particularitats de l’acolliment alhora que es commou amb les vivències personals de cada mare i pare d’acollida que protagonitzen l’espectacle.

 

Tènics/tècniques en Animació Sociocultural i Turística

Si tens el títol d’Animació Sociocultural i Turística estàs habilitat com a Director d’Activitats en el Temps Lliure Infantil i Juvenil.

Després de fer la consulta a la Direcció General de Joventut podem confirmar que el títol oficial de Animador Sociocultural i Turístic, expedit per el Departament d’Ensenyament, després d’haver cursat i aprovat el corresponent Cicle Formatiu de Grau Superior (regulat per el Real Decreto 1684/2011), habilita per a exercir com a Director/a d’Activitats d’Educació en el Temps Lliure Infantil i Juvenil.

Ara bé, en aquest cas concret el document acreditatiu vàlid és el títol expedit pel Departament d’Ensenyament i no porta associat cap carnet.
Si, de tota manera, tens especial interès en obtenir el carnet que expedeix la Direcció General de Joventut, amb la titulació d’animació sociocultural es convaliden alguns mòduls formatius del Curs Oficial de Direcció d’Activitats d’Educació en el Lleure Infantil i Juvenil, de manera que pots optar a la versió abreujada d’aquest curs. Per tenir més informació per a fer la versió abreujada del curs pots adreçar-te a qualsevol de les Escoles d’educació en el lleure reconegudes per la Direcció General de Joventut.

Nota 1: Aquesta resposta també és aplicable a les persones que tenen el Títol Superior d’Animació Sociocultural, regular per el Real Decreto 2058/1995 i expedit per el Departament d’Ensenyament.

Aquesta resposta es basa en les següents disposicions normatives:

Real Decreto 1684/2011  que regula el títol d’animació sociocultural i turística

  • L’article 7.2 estableix de les diverses habilitacions professionals que facilita aquest títol
  • La Disposició addicional tercera, punt 2, que parla dels efectes professionals en l’antic títol d’animació sociocultural regulat per el Real Decreto 2058/1995

 

Decret 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys

  • La disposició transitòria cita explícitament que el títol superior d’animació sociocultural i turística habilita per a fer de director/a.

“Al adolescente le toca ser un poco descerebrado” , Jaume Funes

https://www.lavanguardia.com/lacontra/20180912/451774370085/al-adolescente-le-toca-ser-un-poco-descerebrado.html

“Estimam’m…”

15 – 05 – 2018 / Barcelona / Jaume Funes – Psicologo – Sobre adolescentes / Foto: Llibert teixido

“Persona en obras”, define Funes al adolescente: persona, en suma. Una persona que pide cariño y comprensión de formas torpes y rudas. Las descifra Funes, que vuelca su experiencia y saberes en el libro Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito (Columna), una buena guía para padres y profesores de adolescentes. Funes se recuerda a sí mismo recién llegado del pueblo a un pisito de Cornellà, serrando las patas de la cama de matrimonio de sus padres para que cupiese en el dormitorio… “¡Estudié para que estuviesen orgullosos de mí!”, evoca. Hoy se esmera para ofrecernos claves a padres con las que paliar el encontronazo con los adolescentes de hoy.

QUI ÉS LA VELLA QUARESMA ?

Qui és la Vella Quaresma?

La Vella Quaresma és, als Països Catalans, la representació gràfica de la Quaresma. Té la forma d’una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema o Jaia Serrada) o una vella catalana. A les mans hi duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella.
Es deia que era l’encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma; se’ls amenaçava dient-los: “Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t’endurà”.
Durant els dies de carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita; la vella Quaresma acaba guanyant i s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes; els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, l’ordre i la calma. Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix.

empoderar, empoderament

empoderar, empoderament

http://www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/resposta.pl?consultes_id=1643

El verb empoderar i el seu derivat empoderament no estan recollits en les obres lexicogràfiques catalanes, però s’usen a bastament amb el sentit de «donar poder». Segurament es tracta d’un calc de l’anglès empower i empowerment, que trobem definit al Webster de la manera següent:

empower

1 : to give official authority or legal power to <empowered her attorney to act on her behalf>
2 : enable 1a
3 : to promote the self-actualization or influence of <women’s movement has been inspiring and empowering women — Ron Hansen>
– em·pow·er·ment

És especialment en la darrera accepció que s’usa la forma empoderar o el seu derivat empoderament. Potser perquè les formes recollides als diccionaris apoderar i apoderament, que tenen diversos significats, no se senten prou adequades per expressar el sentit recollit en la tercera accepció del Webster. Un altre argument a favor de la forma empoderar és que, independentment del fet que es tracti d’un calc, es pot explicar pels mecanismes de formació del català, ja que es tracta d’un verb format a partir d’un substantiu i el prefix en- (o em-), com tenim a empedreir, ennegrir, embarcar, emmagatzemar, enfangar, etc.).

No obstant això, cal tenir present que el Consell Supervisor ha rebutjat explícitament la forma empoderament en favor de la forma apoderament, com es pot veure en la fitxa següent del Cercaterm, amb procedència Neoloteca:

ca  apoderament, m
ca  empoderament, m  den. desest.
es  capacitación
es  empoderamiento
es  fortalecimiento
es  potenciación
fr  appropiation de ses pouvoirs
fr  autonomisation
fr  renforcement du pouvoir
en  empowerment

Definicions
ca: Procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.

Com es pot veure, la forma empoderament està explícitament desestimada, mentre que la forma apoderament, amb el significat recollit en aquesta fitxa, és una forma normalitzada, ja que apareix a la Neoloteca (indicació que apareix a la part superior dreta de la fitxa del Cercaterm). Una forma normalitzada no és el mateix que una forma normativa —ja que només és normatiu el que està aprovat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans—, però vol dir que el cas s’ha estudiat a fons i s’ha debatut amb lingüistes i especialistes en la matèria, i s’ha arribat a la resolució que mostra la fitxa.

El fet que alguns llibres d’estil, com l’Ésadir, acceptin la forma empoderament i que molts mitjans escrits l’usin com a forma preferent o alternativament a apoderament, juntament amb el fet que hi ha contextos en què l’ús d’apoderament és fa difícil d’interpretar correctament, ens fa decantar per l’opció d’acceptar totes dues denominacions, apoderament empoderament, segons les preferències de l’autor del text, sempre que dins d’un mateix s’usi o bé l’una o bé l’altra.

Bibliografia

Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.

Merriam-Webster on line. <http://www.merriam-webster.com/>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS | Darrera actualització: 9/4/2018

BCN FILM FEST

http://www.bcnfilmfest.com/ca/secciones

Cinema, literatura i història.
Les pel·lícules són adaptacions d’obres literàries, fets històrics i biografies
sobre personalitats rellevants.

Material didàctic.
Algunes pel·lícules aniran acompanyades d’eines pedagògiques i reforços didàctics, com ara fitxes o col·loquis conduïts per especialistes

CARNAVAL

Carnaval. Actualment la data habitual que dóna entrada als dies de carnaval és el dijous Gras. Antigament havia començat pels volts de sant Antoni: per sant Anton fes lo Ton, diu l’adagi(un Ton és un esbojarrat). Més antigament l’entorn permissiu del carnaval hauria començat pels volts de Nadal, pel dia dels Innocents ─de fet, d’aquell entorn permissiu nadalenc encara ens queda el record de les bromades d’aquest dia. Avui, però, la festa comença el dijous anterior al dimecres de Cendra. Aquest dijous l’anomenem Gras. El nom li deu venir del costum de consumir menjars grassos, sobretot de productes del porc, durant els dies de carnaval. Dels vells costums gastronòmics del dijous Gras ens queda el record de la truita de botifarra o les coques de llardons que es consumeixen a moltes cases tal dia com avui. Divendres i dissabte són dies en què a la majoria de les poblacions on se celebra la festa amb una certa transcendència social, es dediquen a rebre el rei Carnestoltes, el qual llegirà el seu sermó o pregó en la plaça principal de la vila. En l’actualitat el diumenge ha passat a ser el dia més important del cicle festiu i es duen a terme la majoria de rues, cavalcades o desfilades de disfresses o carrosses. El dilluns i dimarts són dies dedicats a activitats carnavalesques segons el costum local. Dimecres és el darrer dia de carnaval i l’indicat per enterrar el rei Carnestoltes, enterrament que se soluciona amb la crema d’un ninot, que representa el rei, en algun lloc públic.

Durant l’any, les festivitats tradicionals es regeixen pel cicle solar: 12 mesos de 30 o 31 dies (amb la correcció del febrer), 7 dies cada setmana de 24 hores dividits en hores de llum i hores de fosca, un dels quals, el diumenge, és festiu. Entremig d’aquest pas oficial del temps, s’hi intercala la celebració de les festivitats. Les festivitats vénen a ser les etapes d’un tour que dura un any solar. Les civilitzacions agràries antigues feien començar aquest tour amb la primavera (pels volts del març) i l’acabaven amb l’hivern (aproximadament amb la celebració del Nadal antic. La festivitat pel 25 de desembre no és de creació cristiana. La civilització romana ja celebrava aquest dia dedicat al sol, Dies Natalis Solis Invicti i els mateixos romans ja l’havien tret d’estadis religiosos més antics. No hem de pensar, però, que entre una festa i l’altra hi ha una correspondència automàtica, hi ha coincidències, que no estan mancades d’oportunisme, però no pas una “continuïtat” o “reminiscència. Cada festivitat és una etapa que té la funció d’ordenar el temps civil a partir de commemorar els esdeveniments cabdals de la primera i antiga economia humana, l’agrària, “narrats” a través dels misteris de les primeres religions. A mesura que les societats es feien complexes, s’afegiren a aquelles essencials commemoracions les que celebraven esdeveniments cívics, polítics, històrics i, encara, les celebracions familiars i individuals: aniversaris, batejos, casaments, enterraments… fins a arribar a la confecció d’un complex calendari (pas del temps) amb la pretensió d’implicar tota una societat en totes les seves necessitats culturals i polítiques.

Situades entre els mesos de febrer, març i abril trobem unes celebracions, les ressenyades en el títol: la Setmana santa, la Pasqua i el Carnaval, sense data fixa en el calendari, i que es mouen a través d’aquests mesos; són les festivitats que, en comptes de prendre com a referència l’estable calendari solar, la basen en un arcaic calendari lunisolar, una composició de registres del pas de sol i del pas de la lluna combinats. La data solar d’aquesta combinació és l’equinocci de primavera, el dia 21 de març; la data lunar és el diumenge posterior a la primera lluna plena després de l’equinocci. Aquesta última data ens marcarà el diumenge de Pasqua, la pasqua dita florida. Tot seguit, retrocedint cap al principi de l’any, tindrem que el diumenge anterior al de pasqua serà el de Rams, i exactament quaranta dies abans del diumenge de rams serà el dimecres de Cendra, darrer dia del Carnaval i primer de la Quaresma.

https://bienve.wordpress.com/