EL BLOG DE SERVEIS A LA COMUNITAT
El passat 17 de desembre el Pau Pérez va fer-nos una xerrada als cicles d’Animació Sociocultural i Turística i d’Integració Social sobre la tasca de l’Organització Open Arms i també i sobretot sobre la tragèdia humana que és viu al Mediterrani dia rere dia. Vam poder preguntar i sobretot ens va fer una lliçó d’història, de geografia, de política, d’ètica i de vida. Sobretot de VIDA!
No som conscients de la importància de tenir coneixements en primers auxilis davant una situació d’emergència. Saber com hem de reaccionar en un moment inesperat pot ajudar a salvar vides.
Són les primeres actuacions efectuades per persones sense cap experiència, fins a arribar l’ajuda especialitzada. Peça essencial de la cadena de supervivència.
A les meves classes, sempre donem, gran importància a l’actuació, i aquesta ha de ser de molta qualitat.
L’objectiu principal és salvar la vida procurant reduint els danys amb les mínimes seqüeles. No només realitzar la primera cura, sinó, fer la companyia necessària que aquesta persona, que tant necessita.
Ara que iniciem el nou curs, escolteu i ateneu, per a després podeu reaccionar en un moment determinat.
No oblideu del PAS, i el telèfon 112.
“El que té d’especial Human Bodies és que el seu contingut sempre està d’actualitat: el nostre cos és l’única cosa que ens acompanya sempre, des que naixem fins que morim i per això les noves generacions continuen sentint-se atretes per saber de quin i com estem fets”, comenta Luis Ferreiro, director de la mostra.
El nostre alumnat d’Integració Social i Animació Sociocultural i Turística, ha visitat l’exposició, aquest dijous dia 7 de març. L’exposició ens ensenya l’anatomia humana d’una manera realista. Els alumnes i les alumnes, ja havien estudiat des de primers auxilis, parts d’aquesta anatomia i sobretot l’aparell circulatori, respiratori, amb el seu funcionament. Van quedar bocabadats, i la sensació va ser molt positiva.
El dimarts 19 de febrer de 2019 va venir Isabel Jódar González, a fer-nos un taller de Biodansa.
Qui és la Isabel?
Facilitadora de Biodansa SRT, per l’Escola de Nicaragua-Managua. Codi de titulació: “RAJA 1311”
Formada en les extensions de “Projecte Minotaure”, “Biodansa Aquàtica”, “L’arbre dels desitjos”, “Identitat i quatre elements” i “Educació biocéntrica”.
Diversos grups regulars i grups amb docents i amb dones supervivents de violència de gènere i abús sexual.
Què és la biodansa?
La biodansa és una pràctica que utilitza com a eines el moviment, la música i la inducció a la vivència. Proposa un camí cap a l’autoconeixement i el desenvolupament personal.
La pràctica de la biodansa afavoreix la creació d’un àmbit adient perquè les persones descobreixin, expressin i desenvolupin els seus potencials, gestionin les seves emocions i afavoreixin l’alegria i el plaer de viure.
En general, actua, entre d’altres, en els següents aspectes de la persona:
El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) posa en marxa un projecte educatiu per prevenir i abordar les violències masclistes i les relacions abusives que es donen entre adolescents i joves a través de les xarxes socials o altres entorns digitals. El programa s’implementarà en tots aquells centres de Secundària i entitats d’educació no formal que ho demanin.
Segons dades de l’Observatori Català de la Joventut, un 14,3% de les persones joves afirma haver estat objecte d’amenaces o insults a les xarxes durant l’últim any, i aquesta proporció augmenta al 20% en la franja d’edat entre els 15 i els 19 anys. Els motius més assenyalats són el gènere, l’orientació sexual, les creences i l’origen.
Una de les principals línies de treball del projecte, que porta com a títol Unfollow a les violències masclistes, és una guia que explica diferents situacions de sexisme a les xarxes a través de la història fictícia però quotidiana d’una noia que viu un cas de l’anomenat sexpreading, és a dir, la difusió sense consentiment de fotografies de caràcter sexual o interpretades com a tal. També compta amb unes fitxes de suport destinades a professorat i persones educadores de diferents àmbits que pretenen ser un recurs per al treball amb adolescents.
El CNJC posa a la disposició dels instituts i les entitats diferents sessions formatives. El curs passat es va dur a terme una prova pilot del projecte en tres centres de secundària de l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Granollers, amb el suport de l’IEMed.
En la primera fase del projecte es posarà especial èmfasi a presentar la guia i formar el professorat català. La CNJC han comptat amb la col·laboració d’entitats expertes en la temàtica, com la Cooperativa Candela Acció comunitària i feminista i Educació per a l’Acció Crítica (EdPAC).
“Persona en obras”, define Funes al adolescente: persona, en suma. Una persona que pide cariño y comprensión de formas torpes y rudas. Las descifra Funes, que vuelca su experiencia y saberes en el libro Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito (Columna), una buena guía para padres y profesores de adolescentes. Funes se recuerda a sí mismo recién llegado del pueblo a un pisito de Cornellà, serrando las patas de la cama de matrimonio de sus padres para que cupiese en el dormitorio… “¡Estudié para que estuviesen orgullosos de mí!”, evoca. Hoy se esmera para ofrecernos claves a padres con las que paliar el encontronazo con los adolescentes de hoy.
Avui ens ha visitat l’assocciació GENERA. Ens han fet un taller sobre la treballadora del sexe. Molt enriquidor. Possiblement no hauriem de prejutjar a ningú i estimar-nos més entre totes i tots. No ho penseu?
No somos brujas, ni somos magas pero tampoco somos sirenas. Somos mujeres igual que todas somos nosotras y no cualquieras. Se nos antojan las mismas cosas que a todo el mundo y a los demás. Ya lo dijo la gran Sor Juana a quién más vamos a culpar… la que peca por la paga o el que paga por pecar, la que pica por la droga o el que droga por picar, la que todo el día le chinga o el que chinga por chingar, o la culpa que es culposa y no sabe a quien culpar.
No somos santas, ni somos cosas pero tampoco tan peligrosas. Somos mujeres de carne y hueso, tenemos esto, tenemos eso. Tenemos ganas entre otras cosas de mantener nuestra dignidad. Ya lo dijo la peor de todas a quién más vamos a culpar… La mujer porque se deja o el que deja a la mujer, la madrota porque explota o el padrote al explotar. La moral porque se dobla o el que dobla la moral o los socios de la sucia mentirosa sociedad. Que nos dejen libremente por las calles circular porque pase lo que pase no nos van a centavear porque de hoy en adelante nos haremos respetar, ¡somos libres y queremos trabajar! porque todos los derechos nos los van a respetar,
¡y que vivan las mujeres!
¡Viva nuestra libertad!
No nos van a centavear. Himno a las trabajadoras sexuales independientes.
