Celebració de Sant Jordi

Aquest dilluns 23 d’abril, l’alumnat de 1r d’ASCT va celebrar la Diada de Sant Jordi conjuntament amb la Residència Fèlix Llobet.

Els participants a l’activitat van compartir tot un matí entre jocs i manualitats a més a més de records i anècdotes. La jornada va començar amb la representació i lectura d’un petit poema sobre la Llegenda de Sant Jordi i va finalitzar amb un intercanvi de punts de llibre.

Segurament, pel nostre alumnat, una celebració de Sant Jordi ben diferent i una gran ocasió per conèixer a un dels col·lectius més proper: la gent gran.

ITINERARI CULTURAL

El passat 8 de març les futures Animadores Socioculturals i turístiques vam fer una passejada pel cim St pere Martir (conegut també com l'emisora). Vam fer aquesta passejada acompanyats per la Marta (guia cultural)  que ens va explicar tot el què havia esdevingut ben a prop de casa fa no gaire temps. Ben segur que conèixer el nostre territori ens inspirarà en els futurs projectes! 



"Al llarg del temps, la muntanya de Sant Pere Mar- partir, situada dins el Parc de Collserola, ha actuat com a punt estratègic per a la defensa del pla de Barcelona i del Baix Llobregat. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), causada per un cop d'es- do militar contra del Govern legítim de la repu- ca, es va establir a la muntanya un punt de defensa antiaèria i una estació de radiotelefonia. A més, l'actual Casa de les Aigües va ser reconvertida, puntualment, en quarter general dels soldats destinats a la zona.
L'exèrcit de Franco, amb l'ajuda de les aviacions italiana i alemanya, va realitzar bombardejos sistemàtics sobre la població civil: la guerra aèria es va convertiren un dels factors clau de la seva victòria...."



QUI ÉS LA VELLA QUARESMA ?

Qui és la Vella Quaresma?

La Vella Quaresma és, als Països Catalans, la representació gràfica de la Quaresma. Té la forma d’una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema o Jaia Serrada) o una vella catalana. A les mans hi duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella.
Es deia que era l’encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma; se’ls amenaçava dient-los: “Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t’endurà”.
Durant els dies de carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita; la vella Quaresma acaba guanyant i s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes; els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, l’ordre i la calma. Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix.

empoderar, empoderament

empoderar, empoderament

http://www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/resposta.pl?consultes_id=1643

El verb empoderar i el seu derivat empoderament no estan recollits en les obres lexicogràfiques catalanes, però s’usen a bastament amb el sentit de «donar poder». Segurament es tracta d’un calc de l’anglès empower i empowerment, que trobem definit al Webster de la manera següent:

empower

1 : to give official authority or legal power to <empowered her attorney to act on her behalf>
2 : enable 1a
3 : to promote the self-actualization or influence of <women’s movement has been inspiring and empowering women — Ron Hansen>
– em·pow·er·ment

És especialment en la darrera accepció que s’usa la forma empoderar o el seu derivat empoderament. Potser perquè les formes recollides als diccionaris apoderar i apoderament, que tenen diversos significats, no se senten prou adequades per expressar el sentit recollit en la tercera accepció del Webster. Un altre argument a favor de la forma empoderar és que, independentment del fet que es tracti d’un calc, es pot explicar pels mecanismes de formació del català, ja que es tracta d’un verb format a partir d’un substantiu i el prefix en- (o em-), com tenim a empedreir, ennegrir, embarcar, emmagatzemar, enfangar, etc.).

No obstant això, cal tenir present que el Consell Supervisor ha rebutjat explícitament la forma empoderament en favor de la forma apoderament, com es pot veure en la fitxa següent del Cercaterm, amb procedència Neoloteca:

ca  apoderament, m
ca  empoderament, m  den. desest.
es  capacitación
es  empoderamiento
es  fortalecimiento
es  potenciación
fr  appropiation de ses pouvoirs
fr  autonomisation
fr  renforcement du pouvoir
en  empowerment

Definicions
ca: Procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.

Com es pot veure, la forma empoderament està explícitament desestimada, mentre que la forma apoderament, amb el significat recollit en aquesta fitxa, és una forma normalitzada, ja que apareix a la Neoloteca (indicació que apareix a la part superior dreta de la fitxa del Cercaterm). Una forma normalitzada no és el mateix que una forma normativa —ja que només és normatiu el que està aprovat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans—, però vol dir que el cas s’ha estudiat a fons i s’ha debatut amb lingüistes i especialistes en la matèria, i s’ha arribat a la resolució que mostra la fitxa.

El fet que alguns llibres d’estil, com l’Ésadir, acceptin la forma empoderament i que molts mitjans escrits l’usin com a forma preferent o alternativament a apoderament, juntament amb el fet que hi ha contextos en què l’ús d’apoderament és fa difícil d’interpretar correctament, ens fa decantar per l’opció d’acceptar totes dues denominacions, apoderament empoderament, segons les preferències de l’autor del text, sempre que dins d’un mateix s’usi o bé l’una o bé l’altra.

Bibliografia

Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.

Merriam-Webster on line. <http://www.merriam-webster.com/>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS | Darrera actualització: 9/4/2018

BCN FILM FEST

http://www.bcnfilmfest.com/ca/secciones

Cinema, literatura i història.
Les pel·lícules són adaptacions d’obres literàries, fets històrics i biografies
sobre personalitats rellevants.

Material didàctic.
Algunes pel·lícules aniran acompanyades d’eines pedagògiques i reforços didàctics, com ara fitxes o col·loquis conduïts per especialistes

Projecte Unesco a l’escola Jose Echegarai de Martorell

Ja fa quatre anys que col.laborem a l’Escola Jose Echegarai de Martorell en les Jornades  Unesco 2018 . Enguany els diez 22 i 23 de març l’escola va celebrar els tallers.  Les i els  alumnes d’Animació van dissenyar, implementar i dinamitzar els tallers que durant els dos dies els infants van poder gaudir.  Nens i nenes de diferents edats  del centre es van barrejar per fer grups internivell i realitzar diferents tallers amb una temática en comú, el patrimoni de Catalunya.    

Festival Esperanzah!

Els dies 13,14 i 15 d'octubre del 2017 va  arribar la 9a edició del Festival Esperanzah !. Un festival diferent, que genera i difon la cultura, mentre podem conèixer i reflexionar sobre noves formes de relacionar-nos amb el nostre món o realitzar les coses d'una manera diferent que respecti, sempre, a les persones, al medi ambient i que promogui i provoqui un millor repartiment dels recursos / excedents del món.

Un festival que es recolza en la cultura per parlar d'acció social, mobilització cultural, agitació ambiental, economia social i solidària, banca ètica i tots aquells temes que són necessaris conèixer per arribar a un món millor.

Durant tres dies, aprendrem, gaudirem i dissenyarem junts i juntes accions i projectes que puguin donar respostes a les necessitats del nostre món.

És un festival amb causa, sense ànim de lucre, ja que el festival es genera i finança des de la comunitat, on els diners es genera a través de la venda de begudes i menjar, subvencions i campanyes comunitàries, i on aquests diners s'utilitza per cobrir els costos d'organització.

L'Adri i la Mireia d'Animació SocioCultural i Turística hi van anar i mireu quin video més xulo....

 Esperanza festival -2-.mp4

Contes als museus

Cinc museus de Barcelona organitzen conta contes infantils per posar en valor el paper de la dona en cinc àmbits d’investigació i creació. L’activitat està adreçada a públic familiar i s’inspira en el llibre Contes de bona nit per a nenes rebels (Editorials Destino i Estrella Polar).

Es narren històries que recreen la vida de 10 dones rellevants en l’art, les ciències o els oficis escrites expressament per aquest cicle en format conte infantil.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny de Barcelona presenten el programa Contes als museus per a nenes rebels, que permetrà als més petits conèixer la història de dones vinculades amb la temàtica de cada museu. Es tracta d’una iniciativa conjunta dels cinc museus i les editorials Destino i Estrella Polar adreçada al públic familiar i que tindrà lloc durant cinc dissabtes del 10 de març al 14 d’abril.

En cada sessió l’actriu Cristina Cervià narrarà als més petits dos contes curts sobre la vida de dues dones relacionades amb els àmbits particulars de cada museu, mentre la il·lustradora Sònia González anirà dibuixant la biografia en directe. Els contes són narracions de l’escriptora Marta Armengol ideades expressament per aquesta activitat, inspirant-se en el llibre Contes de bona nit per a nenes rebels(Estrella Polar).  Cada museu preveu un desenvolupament específic de l’activitat amb una durada d’una hora. L’activitat està prevista per a les tardes de 17.00 a 18.00 h. És gratuïta amb aforament limitat.

Dissabte 10 de març el Museu Nacional d’Art de Catalunya estrenarà el programa amb una sessió a l’entorn de dues dones que van jugar un paper important en l’art del seu temps: la comtessa del Pallars Sobirà Llúcia de la Marca  (c. 1060 – c. 1090) i a la pintora modernista Lluïsa Vidal (Barcelona 1876-1918). Entrada lliure fins a completar aforament.

Dissabte 17 de març  el Museu d’Arqueologia de Catalunya dedicarà la sessió a evocar dues figures rellevant en el món de l’arqueologia: Kathleen Kenyon (Londres, 1906 – Wrexham, 1978) destacada arqueòloga anglesa especialitzada en la cultura del Neolític; i Gertrude Bel (Durham, 1868 – Bagdad, 1926),escriptora, viatgera, politòloga, arqueòloga, espia i funcionària del govern britànic. Durant l’activitat es convidarà als més menuts a reescriure la història a partir de les il·lustracions creades durant la sessió. Activitat gratuïta amb aforament limitat. Es recomana reserva prèvia a macvisites.acdpc@gencat.cat o al telèfon 93 423 21 49.

Dissabte 24 de març  serà el torn del Museu Marítim de Barcelona, on els participants coneixeran personalment les dues protagonistes dels contes narrats, a qui podran adreçar les seves preguntes. Es tracta d’Elvira Pujol i Font (L’Escala, 1950) la primera dona faronera, al càrrec durant molts anys del far del Cap de Creus, i l’Anna Corbella (Barcelona, 1976), navegant oceànica d’alta competició. Entrada lliure fins a completar aforament.

Dissabte 7 d’abril  al Museu de Ciències Naturals de Barcelona dues dones científiques seran les protagonistes dels contes. Es tracta de Josefina Castellví (Barcelona, 1935) oceanògrafa catalana especialista en microbiologia marina, i de Lynn Margulis(Chicago, 1938 – Massachussetts, 2011), biòloga nord-americana de renom internacional. Cal fer reserva prèvia online a partir de 26 de març a www.museuciencies.cat.

Dissabte 14 d’abril  al Museu del Disseny de Barcelona, la darrera sessió del cicle estarà dedicada a les dones dissenyadores que han treballat a l’entorn del disseny de producte, gràfic o de la moda, com la Asunción Bastida (Barcelona, 1902 – L’Espluga de Francolí, 1995) dissenyadora de moda d’alta costura, i la ceramista barcelonina Madola, Maria Àngels Domingo Laplana, (Barcelona, 1944). Entrada lliure fins a completar aforament. No cal reserva prèvia.

El projecte s’inspira en el llibre Contes de bona nit per a nenes rebels d’Elena Favilli i Francesca Cavallo publicat per Estrella Polar i on les dues autores narren les biografies adaptades per a infants de cent dones, històriques i actuals, que han protagonitzat fets excepcionals. L’activitat  Contes als museus per a nenes rebels està coorganitzada pels museus Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Museu Marítim de Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny, i compta amb la col·laboració de les editorials Destino i Estrella Polar.

http://patrimoni.gencat.cat/ca/activitat/contes-als-museus-nenes-rebels