ELS I LES ALUMNES DE SEGON D’ANIMACIÓ HAN PARTICIPAT EN LA CLOENDA DE LA FESTA DE SANT JORDI DE L’INSTITUT SEVERO OCHOA. VAN PREPARAR DIES ABANS DES DEL MÒDUL DE ANIMACIÓ TURÍSTICA.
VA SER UNA VETLLADA TRADICIONAL-TURÍSTIC, EXPLICANT UNA LLEGENDA MOLT ORIGINAL. DIU AIXÍ:
SANT JORDI
Fa molt de temps en aquestes contrades, a l’edifici C (el d’animació) hi habitava un drac que aterroritzava els estudiants del Severo.
(El drac no espanta, és poruc).
El drac terrible portava anys devorant estudiants, professorat, els gossos dels alumnes d’integració i ningú podia viure tranquil. Un dia el director i la cap d’estudis van decidir buscar una solució al problema: per poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i un entrepà de chopped, i així la resta de persones podrien viure tranquils, almenys per aquella jornada.
La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos Maria Lupita Velaske, una estudiant de primer d’animació. La jove i bella estudiant va entrar en desconsol, però també tota l’escola que l’estimava, l’adorava i la seguia a Twitter, Facebook, Instagram, Snapchat, Tinder, Badoo, Google Drive i Bluetooth i que varen demanar clemència al director. Però el director, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la tan estimada alumna cap a la cova del drac, per al seu sacrifici.
Però de sobte, muntat en un (pausa dramàtica) unicorn , va aparèixer un mosso. El seu nom era George David, era l’estudiant d’intercanvi (DAVID CON CALCETINES Y CHANCLAS) que venia des de Liverpool, per tal de salvar a la Maria Lupita Velaske i els estudiants del Severo. Va lluitar de la manera més eròtica… heròica i valenta contra el drac i, finalment, va aconseguir apallissar-lo amb el seu llarg i gros… pal de selfie. D’aquesta manera en George no només va vèncer al drac, alliberant a tot l’institut d’aquell horror, sinó que també va salvar a la Marilupi d’una mort segura.
El director, agradecido y emocionado solamente pudo decir: “Gracias por venir”. A la Marilupi, li va oferir anar d’intercanvi de manera gratuïta a Liverpool, on va sorgir l’espurna de l’amor entre ella i en George.
El drac, va mudar-se a Escòcia ja que la feina d’espantar la gent de l’institut l’havia anat molt malament. Ara té una profitosa carrera al llac Ness com a monstre, on viu tranquil·lament i s’ha comprat un xalet prop de la feina.
Al cap d’uns dies, després d’aquest fet, on en George va apallissar el drac… no va passar res.
