UN SANT JORDI ANIMA’T

 

 

ELS I LES ALUMNES DE SEGON D’ANIMACIÓ HAN PARTICIPAT EN LA CLOENDA DE LA FESTA DE SANT JORDI DE L’INSTITUT SEVERO OCHOA. VAN PREPARAR DIES ABANS DES DEL MÒDUL DE ANIMACIÓ TURÍSTICA.

VA SER UNA VETLLADA TRADICIONAL-TURÍSTIC, EXPLICANT UNA LLEGENDA MOLT ORIGINAL. DIU AIXÍ:

SANT JORDI

Fa molt de temps en aquestes contrades, a l’edifici C (el d’animació) hi habitava un drac que aterroritzava els estudiants del Severo.

(El drac no espanta, és poruc).

El drac terrible portava anys devorant estudiants, professorat, els gossos dels alumnes d’integració i ningú podia viure tranquil. Un dia el director i la cap d’estudis van decidir buscar una solució al problema: per poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va  decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i un entrepà de chopped, i així la resta de persones podrien viure  tranquils, almenys per aquella jornada.

La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos Maria Lupita Velaske, una estudiant de primer d’animació. La jove i bella estudiant va entrar en desconsol, però també tota l’escola que l’estimava, l’adorava i la seguia a Twitter, Facebook, Instagram, Snapchat, Tinder, Badoo, Google Drive i Bluetooth i que varen demanar clemència al director. Però el director, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la tan estimada alumna cap a la cova del drac, per al seu sacrifici.

 

Però de sobte, muntat en un (pausa dramàtica) unicorn , va aparèixer un mosso. El seu nom era George David, era l’estudiant d’intercanvi (DAVID CON CALCETINES Y CHANCLAS) que venia des de Liverpool, per tal de salvar a la Maria Lupita Velaske i els estudiants del Severo. Va lluitar de la manera més eròtica… heròica i valenta contra el drac i, finalment, va aconseguir apallissar-lo amb el seu llarg i gros… pal de selfie. D’aquesta manera en George no només va vèncer al drac, alliberant a tot l’institut d’aquell horror, sinó que també va salvar a la Marilupi d’una mort segura.

El director, agradecido y emocionado solamente pudo decir: “Gracias por venir”. A la Marilupi, li va oferir anar d’intercanvi de manera gratuïta a Liverpool, on va sorgir l’espurna de l’amor entre ella i en George.

El drac, va mudar-se a Escòcia ja que la feina d’espantar la gent de l’institut l’havia anat molt malament. Ara té una profitosa carrera al llac Ness com a monstre, on viu tranquil·lament i s’ha comprat un xalet prop de la feina.

Al cap d’uns dies, després d’aquest fet, on en George va apallissar el drac… no va passar res.

 

QUI ÉS LA VELLA QUARESMA ?

Qui és la Vella Quaresma?

La Vella Quaresma és, als Països Catalans, la representació gràfica de la Quaresma. Té la forma d’una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema o Jaia Serrada) o una vella catalana. A les mans hi duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella.
Es deia que era l’encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma; se’ls amenaçava dient-los: “Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t’endurà”.
Durant els dies de carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita; la vella Quaresma acaba guanyant i s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes; els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, l’ordre i la calma. Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix.

CARNAVAL

Carnaval. Actualment la data habitual que dóna entrada als dies de carnaval és el dijous Gras. Antigament havia començat pels volts de sant Antoni: per sant Anton fes lo Ton, diu l’adagi(un Ton és un esbojarrat). Més antigament l’entorn permissiu del carnaval hauria començat pels volts de Nadal, pel dia dels Innocents ─de fet, d’aquell entorn permissiu nadalenc encara ens queda el record de les bromades d’aquest dia. Avui, però, la festa comença el dijous anterior al dimecres de Cendra. Aquest dijous l’anomenem Gras. El nom li deu venir del costum de consumir menjars grassos, sobretot de productes del porc, durant els dies de carnaval. Dels vells costums gastronòmics del dijous Gras ens queda el record de la truita de botifarra o les coques de llardons que es consumeixen a moltes cases tal dia com avui. Divendres i dissabte són dies en què a la majoria de les poblacions on se celebra la festa amb una certa transcendència social, es dediquen a rebre el rei Carnestoltes, el qual llegirà el seu sermó o pregó en la plaça principal de la vila. En l’actualitat el diumenge ha passat a ser el dia més important del cicle festiu i es duen a terme la majoria de rues, cavalcades o desfilades de disfresses o carrosses. El dilluns i dimarts són dies dedicats a activitats carnavalesques segons el costum local. Dimecres és el darrer dia de carnaval i l’indicat per enterrar el rei Carnestoltes, enterrament que se soluciona amb la crema d’un ninot, que representa el rei, en algun lloc públic.

Durant l’any, les festivitats tradicionals es regeixen pel cicle solar: 12 mesos de 30 o 31 dies (amb la correcció del febrer), 7 dies cada setmana de 24 hores dividits en hores de llum i hores de fosca, un dels quals, el diumenge, és festiu. Entremig d’aquest pas oficial del temps, s’hi intercala la celebració de les festivitats. Les festivitats vénen a ser les etapes d’un tour que dura un any solar. Les civilitzacions agràries antigues feien començar aquest tour amb la primavera (pels volts del març) i l’acabaven amb l’hivern (aproximadament amb la celebració del Nadal antic. La festivitat pel 25 de desembre no és de creació cristiana. La civilització romana ja celebrava aquest dia dedicat al sol, Dies Natalis Solis Invicti i els mateixos romans ja l’havien tret d’estadis religiosos més antics. No hem de pensar, però, que entre una festa i l’altra hi ha una correspondència automàtica, hi ha coincidències, que no estan mancades d’oportunisme, però no pas una “continuïtat” o “reminiscència. Cada festivitat és una etapa que té la funció d’ordenar el temps civil a partir de commemorar els esdeveniments cabdals de la primera i antiga economia humana, l’agrària, “narrats” a través dels misteris de les primeres religions. A mesura que les societats es feien complexes, s’afegiren a aquelles essencials commemoracions les que celebraven esdeveniments cívics, polítics, històrics i, encara, les celebracions familiars i individuals: aniversaris, batejos, casaments, enterraments… fins a arribar a la confecció d’un complex calendari (pas del temps) amb la pretensió d’implicar tota una societat en totes les seves necessitats culturals i polítiques.

Situades entre els mesos de febrer, març i abril trobem unes celebracions, les ressenyades en el títol: la Setmana santa, la Pasqua i el Carnaval, sense data fixa en el calendari, i que es mouen a través d’aquests mesos; són les festivitats que, en comptes de prendre com a referència l’estable calendari solar, la basen en un arcaic calendari lunisolar, una composició de registres del pas de sol i del pas de la lluna combinats. La data solar d’aquesta combinació és l’equinocci de primavera, el dia 21 de març; la data lunar és el diumenge posterior a la primera lluna plena després de l’equinocci. Aquesta última data ens marcarà el diumenge de Pasqua, la pasqua dita florida. Tot seguit, retrocedint cap al principi de l’any, tindrem que el diumenge anterior al de pasqua serà el de Rams, i exactament quaranta dies abans del diumenge de rams serà el dimecres de Cendra, darrer dia del Carnaval i primer de la Quaresma.

https://bienve.wordpress.com/

La setmana dels barbuts

En la tradició catalana, la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15, 16 i 17 de gener, corresponents, respectivament, als sants: Pau Ermità, Maur abat i Antoni abat.


La seva denominació prové del fet que aquests tres sants són representats a la iconografia lluint llargues barbes. També en la setmana dels barbuts s’hi inclou sant Fruitós, que té la seva diada el dia 20, i sant Vicenç màrtir, el dia 22. Tradicionalment, la setmana dels barbuts era considerada la més freda de l’any.

Algunes dites populars referides a la setmana dels barbuts:

– La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.
– Els qui neixen a la setmana dels barbuts són molt peluts.
– Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.
– Quan vénen els tres barbuts, Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abat, vénen els freds cascarruts.

més info:

https://www.ara.cat/opinio/Sant-Pau-Antoni_0_1724827506.html

https://bienve.wordpress.com/tag/la-festa/