Fa 42 anys, aquest institut era un antic manicomi, en el qual un 31 d’Octubre va ocórrer un incendi que va acabar amb les vides de tots els que allí es trobaven; excepte la d’un dels nens, sent aquest el protagonista d’aquesta tragèdia.
Actualment les ànimes en pena dels antics pacients vaguen pertot arreu.
Cada any el conserge de l’actual institut, s’acosta fins al monòlit en memòria de les víctimes de l’incendi a posar una vela i obre les seves portes a tots aquells que vulguin visitar i conèixer la història d’aquesta tragèdia, ocorreguda el 31 d’Octubre de 1976.
El motiu de l’incendi no se sap, ni tampoc qui va ser qui ho va causar, fins al final del túnel on els passatgers, podran viure el moment en el qual s’adonaran que és el conserge el piròman que va causar aquesta tragèdia.
Durant tot el recorregut, els nens/es morts faran diversos intents d’anar a per el guia (conserge), i així mateix tots els passatgers, se senten perseguits pels diferents personatges que es vagin trobant durant el recorregut.
Finalment, el túnel acaba en una sala on a la capella, on es desvetlla mitjançant diferents escenes, qui va ser el veritable i únic culpable de l’incendi que va tenir lloc allí on actualment es troben….
Durant al matí del dia 14 de setembre, vam donar la benvinguda a l’alumnat de Serveis a la Comunitat al nostre institut. Tot i que a hi havia molts nervis per part dels alumnes i les alumnes de segon d’animació, han intentat fer passar una estona divertida, ballarina i musical.
Avui ens ha visitat l’assocciació GENERA. Ens han fet un taller sobre la treballadora del sexe. Molt enriquidor. Possiblement no hauriem de prejutjar a ningú i estimar-nos més entre totes i tots. No ho penseu?
No somos brujas, ni somos magas pero tampoco somos sirenas. Somos mujeres igual que todas somos nosotras y no cualquieras. Se nos antojan las mismas cosas que a todo el mundo y a los demás. Ya lo dijo la gran Sor Juana a quién más vamos a culpar… la que peca por la paga o el que paga por pecar, la que pica por la droga o el que droga por picar, la que todo el día le chinga o el que chinga por chingar, o la culpa que es culposa y no sabe a quien culpar.
No somos santas, ni somos cosas pero tampoco tan peligrosas. Somos mujeres de carne y hueso, tenemos esto, tenemos eso. Tenemos ganas entre otras cosas de mantener nuestra dignidad. Ya lo dijo la peor de todas a quién más vamos a culpar… La mujer porque se deja o el que deja a la mujer, la madrota porque explota o el padrote al explotar. La moral porque se dobla o el que dobla la moral o los socios de la sucia mentirosa sociedad. Que nos dejen libremente por las calles circular porque pase lo que pase no nos van a centavear porque de hoy en adelante nos haremos respetar, ¡somos libres y queremos trabajar! porque todos los derechos nos los van a respetar,
¡y que vivan las mujeres!
¡Viva nuestra libertad!
No nos van a centavear. Himno a las trabajadoras sexuales independientes.
El passat 12 d’abril, ens van visitar part de l’equip d’animació del càmping STEL. Són un equip d’animació que proposa un variat programa d’activitats per assegurar la diversió, MINIDISCO amb divertides coreografies perquè tothom gaudeixi i balli sense parar! espectacles, activitats esportives, sortides, …
Sou un equipàs, que quan sempre veniu gaudim a tope, i aprenem moltíssim.
ELS I LES ALUMNES DE SEGON D’ANIMACIÓ HAN PARTICIPAT EN LA CLOENDA DE LA FESTA DE SANT JORDI DE L’INSTITUT SEVERO OCHOA. VAN PREPARAR DIES ABANS DES DEL MÒDUL DE ANIMACIÓ TURÍSTICA.
VA SER UNA VETLLADA TRADICIONAL-TURÍSTIC, EXPLICANT UNA LLEGENDA MOLT ORIGINAL. DIU AIXÍ:
WhatsApp Image 2018-04-27 at 11.52.30655555
WhatsApp Image 2018-04-27 at 11.52.30 (1)
WhatsApp Image 2018-04-27 at 11.52.25
SANT JORDI
Fa molt de temps en aquestes contrades, a l’edifici C (el d’animació) hi habitava un drac que aterroritzava els estudiants del Severo.
(El drac no espanta, és poruc).
El drac terrible portava anys devorant estudiants, professorat, els gossos dels alumnes d’integració i ningú podia viure tranquil. Un dia el director i la cap d’estudis van decidir buscar una solució al problema: per poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i un entrepà de chopped, i així la resta de persones podrien viure tranquils, almenys per aquella jornada.
La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos Maria Lupita Velaske, una estudiant de primer d’animació. La jove i bella estudiant va entrar en desconsol, però també tota l’escola que l’estimava, l’adorava i la seguia a Twitter, Facebook, Instagram, Snapchat, Tinder, Badoo, Google Drive i Bluetooth i que varen demanar clemència al director. Però el director, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la tan estimada alumna cap a la cova del drac, per al seu sacrifici.
Però de sobte, muntat en un (pausa dramàtica) unicorn , va aparèixer un mosso. El seu nom era George David, era l’estudiant d’intercanvi (DAVID CON CALCETINES Y CHANCLAS) que venia des de Liverpool, per tal de salvar a la Maria Lupita Velaske i els estudiants del Severo. Va lluitar de la manera més eròtica… heròica i valenta contra el drac i, finalment, va aconseguir apallissar-lo amb el seu llarg i gros… pal de selfie. D’aquesta manera en George no només va vèncer al drac, alliberant a tot l’institut d’aquell horror, sinó que també va salvar a la Marilupi d’una mort segura.
El director, agradecido y emocionado solamente pudo decir: “Gracias por venir”. A la Marilupi, li va oferir anar d’intercanvi de manera gratuïta a Liverpool, on va sorgir l’espurna de l’amor entre ella i en George.
El drac, va mudar-se a Escòcia ja que la feina d’espantar la gent de l’institut l’havia anat molt malament. Ara té una profitosa carrera al llac Ness com a monstre, on viu tranquil·lament i s’ha comprat un xalet prop de la feina.
Al cap d’uns dies, després d’aquest fet, on en George va apallissar el drac… no va passar res.
