EL BLOG DE SERVEIS A LA COMUNITAT
El passat 8 de març les futures Animadores Socioculturals i turístiques vam fer una passejada pel cim St pere Martir (conegut també com l'emisora). Vam fer aquesta passejada acompanyats per la Marta (guia cultural) que ens va explicar tot el què havia esdevingut ben a prop de casa fa no gaire temps. Ben segur que conèixer el nostre territori ens inspirarà en els futurs projectes!
"Al llarg del temps, la muntanya de Sant Pere Mar- partir, situada dins el Parc de Collserola, ha actuat com a punt estratègic per a la defensa del pla de Barcelona i del Baix Llobregat. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), causada per un cop d'es- do militar contra del Govern legítim de la repu- ca, es va establir a la muntanya un punt de defensa antiaèria i una estació de radiotelefonia. A més, l'actual Casa de les Aigües va ser reconvertida, puntualment, en quarter general dels soldats destinats a la zona.
L'exèrcit de Franco, amb l'ajuda de les aviacions italiana i alemanya, va realitzar bombardejos sistemàtics sobre la població civil: la guerra aèria es va convertiren un dels factors clau de la seva victòria...."
El verb empoderar i el seu derivat empoderament no estan recollits en les obres lexicogràfiques catalanes, però s’usen a bastament amb el sentit de «donar poder». Segurament es tracta d’un calc de l’anglès empower i empowerment, que trobem definit al Webster de la manera següent:
empower
És especialment en la darrera accepció que s’usa la forma empoderar o el seu derivat empoderament. Potser perquè les formes recollides als diccionaris apoderar i apoderament, que tenen diversos significats, no se senten prou adequades per expressar el sentit recollit en la tercera accepció del Webster. Un altre argument a favor de la forma empoderar és que, independentment del fet que es tracti d’un calc, es pot explicar pels mecanismes de formació del català, ja que es tracta d’un verb format a partir d’un substantiu i el prefix en- (o em-), com tenim a empedreir, ennegrir, embarcar, emmagatzemar, enfangar, etc.).
No obstant això, cal tenir present que el Consell Supervisor ha rebutjat explícitament la forma empoderament en favor de la forma apoderament, com es pot veure en la fitxa següent del Cercaterm, amb procedència Neoloteca:
ca apoderament, m
ca empoderament, m den. desest.
es capacitación
es empoderamiento
es fortalecimiento
es potenciación
fr appropiation de ses pouvoirs
fr autonomisation
fr renforcement du pouvoir
en empowerment
Definicions
ca: Procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.
Com es pot veure, la forma empoderament està explícitament desestimada, mentre que la forma apoderament, amb el significat recollit en aquesta fitxa, és una forma normalitzada, ja que apareix a la Neoloteca (indicació que apareix a la part superior dreta de la fitxa del Cercaterm). Una forma normalitzada no és el mateix que una forma normativa —ja que només és normatiu el que està aprovat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans—, però vol dir que el cas s’ha estudiat a fons i s’ha debatut amb lingüistes i especialistes en la matèria, i s’ha arribat a la resolució que mostra la fitxa.
El fet que alguns llibres d’estil, com l’Ésadir, acceptin la forma empoderament i que molts mitjans escrits l’usin com a forma preferent o alternativament a apoderament, juntament amb el fet que hi ha contextos en què l’ús d’apoderament és fa difícil d’interpretar correctament, ens fa decantar per l’opció d’acceptar totes dues denominacions, apoderament o empoderament, segons les preferències de l’autor del text, sempre que dins d’un mateix s’usi o bé l’una o bé l’altra.
Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.
Merriam-Webster on line. <http://www.merriam-webster.com/>.
http://www.bcnfilmfest.com/ca/secciones
Cinema, literatura i història.
Les pel·lícules són adaptacions d’obres literàries, fets històrics i biografies
sobre personalitats rellevants.
Material didàctic.
Algunes pel·lícules aniran acompanyades d’eines pedagògiques i reforços didàctics, com ara fitxes o col·loquis conduïts per especialistes
Ja fa quatre anys que col.laborem a l’Escola Jose Echegarai de Martorell en les Jornades Unesco 2018 . Enguany els diez 22 i 23 de març l’escola va celebrar els tallers. Les i els alumnes d’Animació van dissenyar, implementar i dinamitzar els tallers que durant els dos dies els infants van poder gaudir. Nens i nenes de diferents edats del centre es van barrejar per fer grups internivell i realitzar diferents tallers amb una temática en comú, el patrimoni de Catalunya. 
Els dies 13,14 i 15 d'octubre del 2017 va arribar la 9a edició del Festival Esperanzah !. Un festival diferent, que genera i difon la cultura, mentre podem conèixer i reflexionar sobre noves formes de relacionar-nos amb el nostre món o realitzar les coses d'una manera diferent que respecti, sempre, a les persones, al medi ambient i que promogui i provoqui un millor repartiment dels recursos / excedents del món.
Un festival que es recolza en la cultura per parlar d'acció social, mobilització cultural, agitació ambiental, economia social i solidària, banca ètica i tots aquells temes que són necessaris conèixer per arribar a un món millor.
Durant tres dies, aprendrem, gaudirem i dissenyarem junts i juntes accions i projectes que puguin donar respostes a les necessitats del nostre món.
És un festival amb causa, sense ànim de lucre, ja que el festival es genera i finança des de la comunitat, on els diners es genera a través de la venda de begudes i menjar, subvencions i campanyes comunitàries, i on aquests diners s'utilitza per cobrir els costos d'organització.
L'Adri i la Mireia d'Animació SocioCultural i Turística hi van anar i mireu quin video més xulo....
Esperanza festival -2-.mp4
Es narren històries que recreen la vida de 10 dones rellevants en l’art, les ciències o els oficis escrites expressament per aquest cicle en format conte infantil.
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny de Barcelona presenten el programa Contes als museus per a nenes rebels, que permetrà als més petits conèixer la història de dones vinculades amb la temàtica de cada museu. Es tracta d’una iniciativa conjunta dels cinc museus i les editorials Destino i Estrella Polar adreçada al públic familiar i que tindrà lloc durant cinc dissabtes del 10 de març al 14 d’abril.
En cada sessió l’actriu Cristina Cervià narrarà als més petits dos contes curts sobre la vida de dues dones relacionades amb els àmbits particulars de cada museu, mentre la il·lustradora Sònia González anirà dibuixant la biografia en directe. Els contes són narracions de l’escriptora Marta Armengol ideades expressament per aquesta activitat, inspirant-se en el llibre Contes de bona nit per a nenes rebels(Estrella Polar). Cada museu preveu un desenvolupament específic de l’activitat amb una durada d’una hora. L’activitat està prevista per a les tardes de 17.00 a 18.00 h. És gratuïta amb aforament limitat.
Dissabte 10 de març el Museu Nacional d’Art de Catalunya estrenarà el programa amb una sessió a l’entorn de dues dones que van jugar un paper important en l’art del seu temps: la comtessa del Pallars Sobirà Llúcia de la Marca (c. 1060 – c. 1090) i a la pintora modernista Lluïsa Vidal (Barcelona 1876-1918). Entrada lliure fins a completar aforament.
Dissabte 17 de març el Museu d’Arqueologia de Catalunya dedicarà la sessió a evocar dues figures rellevant en el món de l’arqueologia: Kathleen Kenyon (Londres, 1906 – Wrexham, 1978) destacada arqueòloga anglesa especialitzada en la cultura del Neolític; i Gertrude Bel (Durham, 1868 – Bagdad, 1926),escriptora, viatgera, politòloga, arqueòloga, espia i funcionària del govern britànic. Durant l’activitat es convidarà als més menuts a reescriure la història a partir de les il·lustracions creades durant la sessió. Activitat gratuïta amb aforament limitat. Es recomana reserva prèvia a macvisites.acdpc@gencat.cat o al telèfon 93 423 21 49.
Dissabte 24 de març serà el torn del Museu Marítim de Barcelona, on els participants coneixeran personalment les dues protagonistes dels contes narrats, a qui podran adreçar les seves preguntes. Es tracta d’Elvira Pujol i Font (L’Escala, 1950) la primera dona faronera, al càrrec durant molts anys del far del Cap de Creus, i l’Anna Corbella (Barcelona, 1976), navegant oceànica d’alta competició. Entrada lliure fins a completar aforament.
Dissabte 7 d’abril al Museu de Ciències Naturals de Barcelona dues dones científiques seran les protagonistes dels contes. Es tracta de Josefina Castellví (Barcelona, 1935) oceanògrafa catalana especialista en microbiologia marina, i de Lynn Margulis(Chicago, 1938 – Massachussetts, 2011), biòloga nord-americana de renom internacional. Cal fer reserva prèvia online a partir de 26 de març a www.museuciencies.cat.
Dissabte 14 d’abril al Museu del Disseny de Barcelona, la darrera sessió del cicle estarà dedicada a les dones dissenyadores que han treballat a l’entorn del disseny de producte, gràfic o de la moda, com la Asunción Bastida (Barcelona, 1902 – L’Espluga de Francolí, 1995) dissenyadora de moda d’alta costura, i la ceramista barcelonina Madola, Maria Àngels Domingo Laplana, (Barcelona, 1944). Entrada lliure fins a completar aforament. No cal reserva prèvia.
El projecte s’inspira en el llibre Contes de bona nit per a nenes rebels d’Elena Favilli i Francesca Cavallo publicat per Estrella Polar i on les dues autores narren les biografies adaptades per a infants de cent dones, històriques i actuals, que han protagonitzat fets excepcionals. L’activitat Contes als museus per a nenes rebels està coorganitzada pels museus Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Museu Marítim de Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny, i compta amb la col·laboració de les editorials Destino i Estrella Polar.
http://patrimoni.gencat.cat/ca/activitat/contes-als-museus-nenes-rebels
70 películas feministas (o para reflexionar sobre el feminismo) con el link incluido
http://www.unitedexplanations.org/2014/03/09/un-8-de-marzo-de-pelicula/
Carnaval. Actualment la data habitual que dóna entrada als dies de carnaval és el dijous Gras. Antigament havia començat pels volts de sant Antoni: per sant Anton fes lo Ton, diu l’adagi(un Ton és un esbojarrat). Més antigament l’entorn permissiu del carnaval hauria començat pels volts de Nadal, pel dia dels Innocents ─de fet, d’aquell entorn permissiu nadalenc encara ens queda el record de les bromades d’aquest dia. Avui, però, la festa comença el dijous anterior al dimecres de Cendra. Aquest dijous l’anomenem Gras. El nom li deu venir del costum de consumir menjars grassos, sobretot de productes del porc, durant els dies de carnaval. Dels vells costums gastronòmics del dijous Gras ens queda el record de la truita de botifarra o les coques de llardons que es consumeixen a moltes cases tal dia com avui. Divendres i dissabte són dies en què a la majoria de les poblacions on se celebra la festa amb una certa transcendència social, es dediquen a rebre el rei Carnestoltes, el qual llegirà el seu sermó o pregó en la plaça principal de la vila. En l’actualitat el diumenge ha passat a ser el dia més important del cicle festiu i es duen a terme la majoria de rues, cavalcades o desfilades de disfresses o carrosses. El dilluns i dimarts són dies dedicats a activitats carnavalesques segons el costum local. Dimecres és el darrer dia de carnaval i l’indicat per enterrar el rei Carnestoltes, enterrament que se soluciona amb la crema d’un ninot, que representa el rei, en algun lloc públic.
Durant l’any, les festivitats tradicionals es regeixen pel cicle solar: 12 mesos de 30 o 31 dies (amb la correcció del febrer), 7 dies cada setmana de 24 hores dividits en hores de llum i hores de fosca, un dels quals, el diumenge, és festiu. Entremig d’aquest pas oficial del temps, s’hi intercala la celebració de les festivitats. Les festivitats vénen a ser les etapes d’un tour que dura un any solar. Les civilitzacions agràries antigues feien començar aquest tour amb la primavera (pels volts del març) i l’acabaven amb l’hivern (aproximadament amb la celebració del Nadal antic. La festivitat pel 25 de desembre no és de creació cristiana. La civilització romana ja celebrava aquest dia dedicat al sol, Dies Natalis Solis Invicti i els mateixos romans ja l’havien tret d’estadis religiosos més antics. No hem de pensar, però, que entre una festa i l’altra hi ha una correspondència automàtica, hi ha coincidències, que no estan mancades d’oportunisme, però no pas una “continuïtat” o “reminiscència. Cada festivitat és una etapa que té la funció d’ordenar el temps civil a partir de commemorar els esdeveniments cabdals de la primera i antiga economia humana, l’agrària, “narrats” a través dels misteris de les primeres religions. A mesura que les societats es feien complexes, s’afegiren a aquelles essencials commemoracions les que celebraven esdeveniments cívics, polítics, històrics i, encara, les celebracions familiars i individuals: aniversaris, batejos, casaments, enterraments… fins a arribar a la confecció d’un complex calendari (pas del temps) amb la pretensió d’implicar tota una societat en totes les seves necessitats culturals i polítiques.
Situades entre els mesos de febrer, març i abril trobem unes celebracions, les ressenyades en el títol: la Setmana santa, la Pasqua i el Carnaval, sense data fixa en el calendari, i que es mouen a través d’aquests mesos; són les festivitats que, en comptes de prendre com a referència l’estable calendari solar, la basen en un arcaic calendari lunisolar, una composició de registres del pas de sol i del pas de la lluna combinats. La data solar d’aquesta combinació és l’equinocci de primavera, el dia 21 de març; la data lunar és el diumenge posterior a la primera lluna plena després de l’equinocci. Aquesta última data ens marcarà el diumenge de Pasqua, la pasqua dita florida. Tot seguit, retrocedint cap al principi de l’any, tindrem que el diumenge anterior al de pasqua serà el de Rams, i exactament quaranta dies abans del diumenge de rams serà el dimecres de Cendra, darrer dia del Carnaval i primer de la Quaresma.