ITINERARI CULTURAL

El passat 8 de març les futures Animadores Socioculturals i turístiques vam fer una passejada pel cim St pere Martir (conegut també com l'emisora). Vam fer aquesta passejada acompanyats per la Marta (guia cultural)  que ens va explicar tot el què havia esdevingut ben a prop de casa fa no gaire temps. Ben segur que conèixer el nostre territori ens inspirarà en els futurs projectes! 



"Al llarg del temps, la muntanya de Sant Pere Mar- partir, situada dins el Parc de Collserola, ha actuat com a punt estratègic per a la defensa del pla de Barcelona i del Baix Llobregat. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), causada per un cop d'es- do militar contra del Govern legítim de la repu- ca, es va establir a la muntanya un punt de defensa antiaèria i una estació de radiotelefonia. A més, l'actual Casa de les Aigües va ser reconvertida, puntualment, en quarter general dels soldats destinats a la zona.
L'exèrcit de Franco, amb l'ajuda de les aviacions italiana i alemanya, va realitzar bombardejos sistemàtics sobre la població civil: la guerra aèria es va convertiren un dels factors clau de la seva victòria...."



QUI ÉS LA VELLA QUARESMA ?

Qui és la Vella Quaresma?

La Vella Quaresma és, als Països Catalans, la representació gràfica de la Quaresma. Té la forma d’una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema o Jaia Serrada) o una vella catalana. A les mans hi duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella.
Es deia que era l’encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma; se’ls amenaçava dient-los: “Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t’endurà”.
Durant els dies de carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita; la vella Quaresma acaba guanyant i s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes; els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, l’ordre i la calma. Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix.