empoderar, empoderament

empoderar, empoderament

http://www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/resposta.pl?consultes_id=1643

El verb empoderar i el seu derivat empoderament no estan recollits en les obres lexicogràfiques catalanes, però s’usen a bastament amb el sentit de «donar poder». Segurament es tracta d’un calc de l’anglès empower i empowerment, que trobem definit al Webster de la manera següent:

empower

És especialment en la darrera accepció que s’usa la forma empoderar o el seu derivat empoderament. Potser perquè les formes recollides als diccionaris apoderar i apoderament, que tenen diversos significats, no se senten prou adequades per expressar el sentit recollit en la tercera accepció del Webster. Un altre argument a favor de la forma empoderar és que, independentment del fet que es tracti d’un calc, es pot explicar pels mecanismes de formació del català, ja que es tracta d’un verb format a partir d’un substantiu i el prefix en- (o em-), com tenim a empedreir, ennegrir, embarcar, emmagatzemar, enfangar, etc.).

No obstant això, cal tenir present que el Consell Supervisor ha rebutjat explícitament la forma empoderament en favor de la forma apoderament, com es pot veure en la fitxa següent del Cercaterm, amb procedència Neoloteca:

ca  apoderament, m
ca  empoderament, m  den. desest.
es  capacitación
es  empoderamiento
es  fortalecimiento
es  potenciación
fr  appropiation de ses pouvoirs
fr  autonomisation
fr  renforcement du pouvoir
en  empowerment

Definicions
ca: Procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.

Com es pot veure, la forma empoderament està explícitament desestimada, mentre que la forma apoderament, amb el significat recollit en aquesta fitxa, és una forma normalitzada, ja que apareix a la Neoloteca (indicació que apareix a la part superior dreta de la fitxa del Cercaterm). Una forma normalitzada no és el mateix que una forma normativa —ja que només és normatiu el que està aprovat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans—, però vol dir que el cas s’ha estudiat a fons i s’ha debatut amb lingüistes i especialistes en la matèria, i s’ha arribat a la resolució que mostra la fitxa.

El fet que alguns llibres d’estil, com l’Ésadir, acceptin la forma empoderament i que molts mitjans escrits l’usin com a forma preferent o alternativament a apoderament, juntament amb el fet que hi ha contextos en què l’ús d’apoderament és fa difícil d’interpretar correctament, ens fa decantar per l’opció d’acceptar totes dues denominacions, apoderament o empoderament, segons les preferències de l’autor del text, sempre que dins d’un mateix s’usi o bé l’una o bé l’altra.