EL BLOG DE SERVEIS A LA COMUNITAT
El passat 12 d’abril, ens van visitar part de l’equip d’animació del càmping STEL. Són un equip d’animació que proposa un variat programa d’activitats per assegurar la diversió, MINIDISCO amb divertides coreografies perquè tothom gaudeixi i balli sense parar! espectacles, activitats esportives, sortides, …
Sou un equipàs, que quan sempre veniu gaudim a tope, i aprenem moltíssim.
ELS I LES ALUMNES DE SEGON D’ANIMACIÓ HAN PARTICIPAT EN LA CLOENDA DE LA FESTA DE SANT JORDI DE L’INSTITUT SEVERO OCHOA. VAN PREPARAR DIES ABANS DES DEL MÒDUL DE ANIMACIÓ TURÍSTICA.
VA SER UNA VETLLADA TRADICIONAL-TURÍSTIC, EXPLICANT UNA LLEGENDA MOLT ORIGINAL. DIU AIXÍ:
SANT JORDI
Fa molt de temps en aquestes contrades, a l’edifici C (el d’animació) hi habitava un drac que aterroritzava els estudiants del Severo.
(El drac no espanta, és poruc).
El drac terrible portava anys devorant estudiants, professorat, els gossos dels alumnes d’integració i ningú podia viure tranquil. Un dia el director i la cap d’estudis van decidir buscar una solució al problema: per poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i un entrepà de chopped, i així la resta de persones podrien viure tranquils, almenys per aquella jornada.
La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos Maria Lupita Velaske, una estudiant de primer d’animació. La jove i bella estudiant va entrar en desconsol, però també tota l’escola que l’estimava, l’adorava i la seguia a Twitter, Facebook, Instagram, Snapchat, Tinder, Badoo, Google Drive i Bluetooth i que varen demanar clemència al director. Però el director, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la tan estimada alumna cap a la cova del drac, per al seu sacrifici.
Però de sobte, muntat en un (pausa dramàtica) unicorn , va aparèixer un mosso. El seu nom era George David, era l’estudiant d’intercanvi (DAVID CON CALCETINES Y CHANCLAS) que venia des de Liverpool, per tal de salvar a la Maria Lupita Velaske i els estudiants del Severo. Va lluitar de la manera més eròtica… heròica i valenta contra el drac i, finalment, va aconseguir apallissar-lo amb el seu llarg i gros… pal de selfie. D’aquesta manera en George no només va vèncer al drac, alliberant a tot l’institut d’aquell horror, sinó que també va salvar a la Marilupi d’una mort segura.
El director, agradecido y emocionado solamente pudo decir: “Gracias por venir”. A la Marilupi, li va oferir anar d’intercanvi de manera gratuïta a Liverpool, on va sorgir l’espurna de l’amor entre ella i en George.
El drac, va mudar-se a Escòcia ja que la feina d’espantar la gent de l’institut l’havia anat molt malament. Ara té una profitosa carrera al llac Ness com a monstre, on viu tranquil·lament i s’ha comprat un xalet prop de la feina.
Al cap d’uns dies, després d’aquest fet, on en George va apallissar el drac… no va passar res.
Aquest dilluns 23 d’abril, l’alumnat de 1r d’ASCT va celebrar la Diada de Sant Jordi conjuntament amb la Residència Fèlix Llobet.
Els participants a l’activitat van compartir tot un matí entre jocs i manualitats a més a més de records i anècdotes. La jornada va començar 
amb la representació i lectura d’un petit poema sobre la Llegenda de Sant Jordi i va finalitzar amb un intercanvi de punts de llibre.
Segurament, pel nostre alumnat, una celebració de Sant Jordi ben diferent i una gran ocasió per conèixer a un dels col·lectius més proper: la gent gran.
El passat 8 de març les futures Animadores Socioculturals i turístiques vam fer una passejada pel cim St pere Martir (conegut també com l'emisora). Vam fer aquesta passejada acompanyats per la Marta (guia cultural) que ens va explicar tot el què havia esdevingut ben a prop de casa fa no gaire temps. Ben segur que conèixer el nostre territori ens inspirarà en els futurs projectes!
"Al llarg del temps, la muntanya de Sant Pere Mar- partir, situada dins el Parc de Collserola, ha actuat com a punt estratègic per a la defensa del pla de Barcelona i del Baix Llobregat. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), causada per un cop d'es- do militar contra del Govern legítim de la repu- ca, es va establir a la muntanya un punt de defensa antiaèria i una estació de radiotelefonia. A més, l'actual Casa de les Aigües va ser reconvertida, puntualment, en quarter general dels soldats destinats a la zona.
L'exèrcit de Franco, amb l'ajuda de les aviacions italiana i alemanya, va realitzar bombardejos sistemàtics sobre la població civil: la guerra aèria es va convertiren un dels factors clau de la seva victòria...."
Qui és la Vella Quaresma?
La Vella Quaresma és, als Països Catalans, la representació gràfica de la Quaresma. Té la forma d’una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema o Jaia Serrada) o una vella catalana. A les mans hi duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella.
Es deia que era l’encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma; se’ls amenaçava dient-los: “Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t’endurà”.
Durant els dies de carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita; la vella Quaresma acaba guanyant i s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes; els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, l’ordre i la calma. Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix.
El verb empoderar i el seu derivat empoderament no estan recollits en les obres lexicogràfiques catalanes, però s’usen a bastament amb el sentit de «donar poder». Segurament es tracta d’un calc de l’anglès empower i empowerment, que trobem definit al Webster de la manera següent:
empower
És especialment en la darrera accepció que s’usa la forma empoderar o el seu derivat empoderament. Potser perquè les formes recollides als diccionaris apoderar i apoderament, que tenen diversos significats, no se senten prou adequades per expressar el sentit recollit en la tercera accepció del Webster. Un altre argument a favor de la forma empoderar és que, independentment del fet que es tracti d’un calc, es pot explicar pels mecanismes de formació del català, ja que es tracta d’un verb format a partir d’un substantiu i el prefix en- (o em-), com tenim a empedreir, ennegrir, embarcar, emmagatzemar, enfangar, etc.).
No obstant això, cal tenir present que el Consell Supervisor ha rebutjat explícitament la forma empoderament en favor de la forma apoderament, com es pot veure en la fitxa següent del Cercaterm, amb procedència Neoloteca:
ca apoderament, m
ca empoderament, m den. desest.
es capacitación
es empoderamiento
es fortalecimiento
es potenciación
fr appropiation de ses pouvoirs
fr autonomisation
fr renforcement du pouvoir
en empowerment
Definicions
ca: Procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.
Com es pot veure, la forma empoderament està explícitament desestimada, mentre que la forma apoderament, amb el significat recollit en aquesta fitxa, és una forma normalitzada, ja que apareix a la Neoloteca (indicació que apareix a la part superior dreta de la fitxa del Cercaterm). Una forma normalitzada no és el mateix que una forma normativa —ja que només és normatiu el que està aprovat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans—, però vol dir que el cas s’ha estudiat a fons i s’ha debatut amb lingüistes i especialistes en la matèria, i s’ha arribat a la resolució que mostra la fitxa.
El fet que alguns llibres d’estil, com l’Ésadir, acceptin la forma empoderament i que molts mitjans escrits l’usin com a forma preferent o alternativament a apoderament, juntament amb el fet que hi ha contextos en què l’ús d’apoderament és fa difícil d’interpretar correctament, ens fa decantar per l’opció d’acceptar totes dues denominacions, apoderament o empoderament, segons les preferències de l’autor del text, sempre que dins d’un mateix s’usi o bé l’una o bé l’altra.
Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.
Merriam-Webster on line. <http://www.merriam-webster.com/>.
http://www.bcnfilmfest.com/ca/secciones
Cinema, literatura i història.
Les pel·lícules són adaptacions d’obres literàries, fets històrics i biografies
sobre personalitats rellevants.
Material didàctic.
Algunes pel·lícules aniran acompanyades d’eines pedagògiques i reforços didàctics, com ara fitxes o col·loquis conduïts per especialistes