Residents de les residències ens acompanyen al teatre
Un dels nostres alumnes ens explica la seva experiència.
Per Miguel Font, alumne de 3r ESO D de l’INS EL SUI de Cardedeu
Quan vaig saber que començaríem un servei comunitari, i que havia de triar entre anar a l’escola o anar a la residència d’avis, em va sorgir un dilema, doncs totes dues tasques em venien molt de gust. Així doncs, després de parlar amb l’institut vaig decidir que faria els dos serveis.
Al gener vaig començar a anar a la residència. Des del primer moment vaig tenir clar que, un cop acabades les 10 hores de voluntariat, continuaria anant-hi. Allà he passat grans estones, he après moltíssim i m’he adonat també de la necessitat que moltes de les residents tenen de parlar amb algú i gaudir d’aquesta companyia. A dia d’avui encara hi vaig i no tinc intenció de deixar-ho. He fet grans amistats amb diverses persones, les quals m’han demostrat que el sentiment és mutu.
Normalment segueixo una rutina. Acostumo anar-hi dimarts, doncs no tinc gaires coses a fer aquest dia. Quan surto de l’institut hi vaig caminant mentre em menjo l’entrepà. El camí no és gaire llarg, mitja hora anant tranquil. Un cop arribo, em dirigeixo a la sala d’actes, on sempre hi ha unes quantes residents pintant o fent altres manualitats. Allà, saludo aquelles senyores amb les qui tinc més amistat. Després de xerrar una estona sobre com ens ha anat la setmana em dirigeixo a veure una persona també molt especial, una dona gairebé 100 anys amb qui sempre xerrem i fem broma. Ella m’explica com visqué la seva joventut, amb lla guerra al damunt. Després, al voltant de dos quarts de sis, és l’hora del berenar. Donem el seu menjar a cadascú i una beguda. Un cop acabem, les infermeres, immillorables, per cert, m’ofereixen alguna cosa de menjar a mi també. Un cop hem berenat em dirigeixo a una altra sala, on sempre hi ha dues senyores, també molt simpàtiques. Parlem i gaudim una estona juntes, i, quan m’aturo a mirar l’hora, m’adono que ja és l’hora de marxar. Una per una, m’acomiado d’elles i del personal i, fins la setmana vinent.