La convivència en els entorns educatius

Saber conviure és la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, de compartit, cooperar, respectar, d’autoregular-se i de saber comunicar-se de manera positiva amb l’entorn.Educar per a la convivència vol dir educar per conèixer-se i per conèixer, per interactuar positivament amb els altres i amb l’entorn. En realitat, es tracta d’un doble aprenentatge, en primer lloc, la convivència s’aprèn i per altra banda, la convivència ensenya, ja que gràcies a ella s’aprenen continguts actitudinals, disposicions enfront de la vida i al món que possibiliten l’aprenentatge d’altres continguts conceptuals i procedimentals. 

L’aprenentatge de la convivència és inherent a tot procés educacional, però en cap cas una responsabilitat única dels centres educatius. S’ aprèn a conviure en tots aquells àmbits en que ens movem i des del mateix moment del naixement i fora prioritari que des de qualsevol dels àmbits els missatges foren coincidents.  

L’educació per a la convivència és una de les finalitats de l’educació formal.
La LOE diu en el seu article segon que “Son fins de l’educació: L’educació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals, en la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i en la igualtat de tracte no discriminatori; l’educació en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins dels principis democràtics de convivència així com en la prevenció de conflictes i la resolució pacifica d’aquests, a la vegada que la formació per la pau, el respecte als drets humans, la vida en comí, la cohesió social, la cooperació i solidaritat entre els pobles així com l’adquisició de valors que propiciïn el respecte als essers vius i al medi”. 

El concepte de “bona convivència” és una construcció social ja que fins i tot dins els diferents grups que formes la comunitat escolar hi trobem diferents perspectives i expectatives en relació a aquest concepte i que com a construcció social la convivència escolar es veu influenciada per els valors y la cultura de la societat i per les politiques socioeconòmiqes i educatives.  

El model de convivència escolar es construeix a partir dels valors i creences de les persones que formen la comunitat educativa, aspectes que determinen els principis i les normes del centre. La institució educativa, encara quan no l’hi proposi, no es limita a ensenyar coneixements, habilitats i mètodes. Va més enllà. L’escola contribueix a generar els valors bàsics de la societat en la qual està inserida. Els valors de l’escola influeixen sobre els alumnes. Molts d’ells estan clarament explicitats en l’ideari institucional, mentre que uns altres estan íntimament lligats a la identitat institucional, i són els que es viuen diàriament; sobre aquests principis es construeix i consolida la convivència. 

One thought on “La convivència en els entorns educatius

  1. Pingback: Recent Links Tagged With "serendipiti" - JabberTags

Deixa un comentari