Coneguem els Parcs és una activitat de la Diputació de Barcelona que aquest curs escolar iniciem a l’escola amb els alumnes de Cicle Superior. L’activitat està organitzada pel Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura i hi participem les escoles de la Vall del Ges i del Bisaura.
ACTIVITAT PRÈVIES
Hem visitat el Parc Natural del Castell de Montesquiu i hem après algunes coses sobre el patrimoni històric, però sobretot hem treballat sobre el patrimoni natural. Hem après el respecte per l’entorn i hem augmentat els nostres coneixements de la flora i la fauna de la mà d’uns experts en el tema. El nostre interès pel treball queda reflectit en les imatges.
Crec, k lactivitat dels parcs, serà mol interessant!
Ja k fa mols anys k i anemmm jajajj! 😀
Hola a tots!! Començaré les intervencions sobre la sortida al Parc Natural del Castell de Montesquiu.
M’he volgut informar una mica més sobre l’escorpí d’aigua perquè també el vàrem trobar a la Font de l’Espadaler. Us en faig un resum:
La “cua” que utilitza per a respirar (Us en recordeu? La tenia sempre fora de l’aigua) es diu sifó terminal. Si se’l molesta pot picar. Té les potes anteriors adaptades per capturar les preses. Té les antenes amagades i té ales però no vola.
La seva alimentació es basa en insectes morts o dèbils.
La reproducció és per ous.
Espero el vostre comentari sobre el que més us va cridar l’atenció.
La meva explicaciò, Pili.
A mi el que més em ba cridar l’atenció vaser el capgrós.
(explicació)
El capgrós també es pot dir: cabot, cap de bou, renoc, cullereta,(cullerola a Biscarri) o papibou (al baix Empordà).
Neix dels ous dipositats entre les plantes plaustres en llocs de poca fundaria, però ni ha alguns que porten les cries al damunt fins que es desenvolupen. No te extremitats fins que va creixent i es desenvolupa i a la vegada la cua desepareix.
A l’antic Egipte la xifra 100,00(hfn) en la numeració Egiptica estava representada per un cabgròs.,
Molt bé Albert! A mi també em va agradar aprendre a distingir els capgrossos abans de la seva metamorfosi en granota o gripau.
He buscat infrmació sobre el cranc americà que es el que vem trobar a la riera, i e vist que en van capturar mes de 500 a la riera Major de Sant Sadurní d’Osamort.Van a capturar aquest crancs tres o cuatre vagades el any. Si teniu un peix del tipos que sigui no el tireu el rio o a una riu o a una riera si no són auctòctons. Perquè poden fer deseparèixer en poc temps espècies pròpies de la terra. 😛
També crec que cal tenir cura dels nostres animals.
Introduir espècies al·lòctones (que provenen d’altres llocs) poden amenaçar el nostre entorn. Un altre exemple és el de les tortugues aquàtiques americanes “Tortugues de Florida”, que s’adapten perfectament al clima i als nostres ecosistemes.
El que mes em va cridar l’atenció va ser la trampa per atrapar escarbats, era de color verd i semblava que siguessin bústies, una al costat de l’altre.
En una escala de l’un al deu a la sortida del dimecres l’hi posaria un deu alt.
També crec que va ser una sortida molt profitosa.
Te’n recordes com funciona el parany?
Estan col·locats per atrapar els escarabats mascle i ho aconsegueixen perquè al seu interior hi ha feromones (olor) de l’escarabat femella i quan entren no poden sortir. Enginyós!!
A mi el que em va cridar més l’atenció va ser una fulla que tenia uns ous enganxats.
Ens van explicar que quant l’insecte deixava els ous allà, la planta feia com una trampa perquè no se la puguin maenjar, es com una proteció per la planta.
I tant, la fulla d’arç blanc estava ben carregada.
El roure també es defensa i crea com unes petites boles que poden tenir diferents noms: cassanelles (nom popular) cecidis, gales o agalles.
A mi la sortida de Coneguem els Parcs em va semblar bastant divertida tot i que el que em va agradar menys va ser la CALOR!! jijij i el que em va agradar més va ser quan vàrem anar en aquella mena de riuet que hi havia CAPS GROSSOS!:) i que ens vam refrescar, també va ser molt divertit caminar per aquells camins que vàrem anar.
La sortida va estar bé!!:) 🙂 🙂 :)!!!
Me n’alegro que t’agradés!
La nostra ruta dins el Parc del Castell de Montesquiu va començar pel castell i els seus jardins, va continuar per l’Obaga i vam arribar fins al gorf del Pla de l’Hort, vàrem continuar per un camí molt proper a la Solana i després de fer l’observació de fòssils ens vàrem endinsar en l’estudi dels macroinvertebrats de la riera. Un bon recorregut pedagògic.
A mi, a part de els capgrossos, els crancs americans, etc…, em va cridar molt l’atenció aquella mena de escuma que feia aquella planta, que a dins hi havien aquelles cuques, que si els hi tocaves “el cul”, saltaven!
També em va semblar molt interessant l’orenga, és molt bonica quan floreix. He buscat informació sobre aquesta planta i he trobat:
De l’orenga, se’n pot anomenar també, herba musca, o bé, roca morera. És una planta aromàtica, perenne, de les famílies de les lamiàcies, i té una aspecte llenyós. La seva tija, pot arribar fins als 75- 90 cm d’alçada i està ramificada a la part superior. Presenta un color groguenc, és una xic pilosa i és molt flairosa. Les fulles són petites, de fins a 4 cm de llargada per 2 cm d’amplada i lleugerament peciolades. Creixen en cada nus de la tija oposades entre si, el marge és sencer o lleugerament dentat i el limbe, és ovalat amb punts translúcids que corresponen a glàndules d’oli essencial. La majoria són de color verd, excepte les superiors que poden tenir tonalitat vermellosa. Les flors són hermafrodites i petites, de 4 a 7mm. Són de color rosades amb tonalitats canviants entre el púrpura i el blanquinós. Aquestes es troben agrupades en inflorescències compostes paniculades, i estan protegides per bràctees ovades o allargades, apiculades, de color verd pàl·lid i més o menys, el doble de llargues que el calze.
JA HE FET DE CIENTÍFICA (PERÒ DEL PARC DEL CASTELL DE MONTESQUIU)! jaja xD 🙂 😀
L’escuma de la planat la fa l’animal, la xinxa, quan està en estat de nimfa (abans de ser adult). Li serveix de protecció davant de possibles depredadors i per no assecar-se. Són les mateixes que vam veure en estat adult quan vàrem acabar el treball a la riera.
Molt bé científica!
jajajaja!!!
🙂 😀
Jo ja que no vaig poder venir m’agues agradat veure moltes coses de la natura.
Segur que devia ser molt interesant!!!!!!!!!!!!!!!!
Jo estic d’acord amb l’Alba que com que tamboc no vaig poguer venir segur que veu poder veure coses molt interesants!!!
Alba i Marta, en directe s’aprèn molt. Farem més sortides pels voltants que també seran molt interessants. Si sou observadores, veureu que esteu envoltades d’organismes que també podeu estudiar i alguns d’ells ja els heu treballat. Molt bé pel vostre entusiasme!
Pili, jo s’hi agues pogut venir segur que m’agues agradat molt, veure els capgrassos a la riera de la Solana, o com diu la Lídia la fulla que té uns ous enganxaEn resum segur que m’ho agues passat molt bé i agues set una sortida molt divertida i interessant.
Tens raó Pili!!!!!!!!
Alba i Marta, heu vist l’apartat de flora i fauna on hi ha algunes de les imatges que comenten els vostres companys? Quan hi anem un altre dia segur que no tornarem a veure el mateix i serà igual o més interessant. Molt bé pel vostre treball!!
em va agradar el dent de lleo i lescursio va ser super xuli 😉 i vaig coneixer una part del castell qwe jo no sabia
Ja saps que pots convèncer als de casa perquè a partir d’ara posin les fulles tendres a l’amanida. De la planta de la dent de lleó es poden aprofitar totes les parts, inclús les arrels; hi ha pàgines que n’expliquen les possibles utilitats i com fer-ho.
Recorda que també vàreu menjar “jonça”, aquella flor blava de la família de les liliàcies, amb un bon gust dolç.
Bon profit!
El que més em va cridar l’atenció de la sortida van ser els capgrossos, tot i que ja els havia vist abans. Els capgrossos són amfibis. També són herbivors, però si els falta molt menjar, abans que morir poden arribar a desenvolupar el canibalisme!
Quan són petits, respiren a través de brànquies i viuen dins l’aigua. Quan arriben a adults, passen de ser un capgròs a una granota, un gripau, una reineta, etc. Primer els creixen potes, i després la cua els desapareix i es fan més petits. Quan són adults ja poden viure a fora de l’aigua. Els capgrossos adults ponen els ous entre les plantes de poca fondària.
I tant que van cridar l’atenció, n’hi havia molts!!
Tot el procés de metamorfosi dura aproximadament entre 60 i 120 dies, depenent de la temperatura ambiental i de la disponibilitatd’aliment. Quan passa a ser adult canvia també la seva alimentació i cerca bàsicament insectes per alimentar-se.
Ami lo que em va cridar la atencio va ser aquella fulla que portava unes boletes:
les boletes la fa la fulla que a dintre hi han animalons petitets, la fulla ho fa perque els cucs no se li mengin la fulla.
Ja he fet un comentari sobre aquesta troballa.
Després de fer aquesta observació també vàrem obrir un bolet molt curiós, “La gita de bruixa”, un bolet que, com el pet de llop, té la part fèrtil tancada dins d’un embolcall que no s’obre fins que les espores no són madures. La gita de bruixa apareix primer com un ou o una bola blanca, de fins a 5 cm de diàmetre. Quan el bolet és madur, la coberta de l’ou s’obre, aquesta part interior fa una pudor intensa de carn podrida o d’excrement que atrau les mosques encarregades de dispersar les espores.
A mi el que més em va cridar l’atenció del la sortida a part dels capgrossos, i les fulles em ous enganxats, va ser el cranc americà perqué que visques en aquell petit corren d’aigua , no solia ser gaire normal. El nom científic del cranc americà es Procambarus clarkii. Són omnívors.
El cranc té una antènula, dues antenes per captar preses, dues pinces per agafar els aliments, dues mandíbules, maxilípodes i potes. Normalmen pesen 40 grams. El seu color es el vermell fosc pero pot canviar. Fan el niu al fons del riu i poden tenir aproximadamen 900 ous.
He buscat el significat de “maxilípodes” perquè no sabia què volia dir. Són com unes potes que tenen al voltant de la mandíbula i que els serveixen per a la manipulació dels aliments i la masticació.
Us felicito per les vostres cerques i comentaris sobre la sortida al Parc del Castell de Montesquiu. Bona feina!!
ok gracies !! ami em va agredar vastant 😉
I no us enrrecurdeu de lo mes divertit de la cabanya que vam fer sobre aquell roure que s’anava dividit en branques llàstima que sens va aquevar el temps va ser molt guayyyyyyyyyyy!!!!!!!!!!!!
Jo a aquesta sortida li posaria un 10 súper 10 😛
També tens raó!! En una sortida és important que hi hagi un temps per a relacionar-se amb els companys. Fer una cabanya entre gairebé tots els nens i nenes, posant-vos d’acord en la millor manera de fer-la, va ser una molt bona feina de coordinació i bona entesa entre tots els membres del grup. Per acabar i que la vostra intervenció en el medi ambient no es notés tot va tornar al seu lloc amb bona acceptació per part de tothom.
Enhorabona a tots!!
E buscat informació sobre el roure (que es el arbre que vam fer la cabanya) 🙁
El seu nom en llatí es robur, desigua espècies d’altres gèneres de la meitexa família auropees de fulla tova 😛
El nom en llatí, “robur”, es pot afegir al treball sobre la classificació de la fulla que vàrem fer a la classe. Va bé tenir informació.
venu jo no m’hen enrracordo perque jo no i era allà
xd jajajaj!!:) 🙂 🙂 🙂 🙂
A mi amb va agradar la sortida pero feia masa calor i no es podia respirar de tanta calor pero tambe em va agradar veure el cranc i els cap grosos.
Saps que els crancs són crustacis decàpodes perquè tenen 10 potes?
Cal fer investigació.
A mi em va agradar molt la sortida. El monitor en sabia un pilot.
Jo, quan ens va explicar el problema dels crancs autòctons i els crancs vermells o amaricans ja en savia una mica ja que l’any passat vaig anar a Camadoca, on vigilen el cranc vermell i el cranc senyal a la Riera de Merlès.
El nom cientific de le cranc autòctun es Austropotamobius pallipes lusitanicus i el del americà Procambarus clarkii.
El cranc autòcton es troba tant a Catalunya com al País Valencià (aquí oficialment en perill d’extinció) però no a l’arxipèlag Balear. És de color marró-oliva amb pinces més pàlides . Pot arribar a fer 12 cm de llarg. Aquest cranc pot arribar a viure uns 10 anys.
El cranc americà és un cranc d’introducció recent que s’ha estès de manera molt ràpida pels Països Catalans. Té el cos dividit en 20 segments articulats: 14 al cefalotòrax i 6 a l’abdomen, que li permeten cargolar la cua per transportar els ous en el cas de la femella. Viu en rius, rierols, torrents i pantans. Tolera nivells elevats de contaminació en les aigües. Fa els cau al fons dels rius, que poden arribar a mesurar d’un a dos metres de fondària.
Us recomano una visita a Camadoca on, a més d’explicar-vos el problema dels crancs, podreu veure altres animals protegits i també naiades (petxines de riu).
No cal que afegeixi més informació. Una explicació molt entenedora, felicitats!
L’exursió va ser molt divertida sobretot quan vam anar a observar un tros de la riera i vam trobar un cranc de riu. Vam aprendre moltes coses i ens ho vam passar molt bé.
Jo em pensava que a la tarda treballaríem però al final no vam treure ni el llapis de l’estoig, però vam aprendre moltes coses. Vaig buscar informació dels corbs i ara sé que tenen la cua acabada en punta i el seu nom científic és “Corvus corax”.