PING

Era un viatge tranquil, l’Emma relliscava flotant pel rar riu Groc. Així vam estar dies i dies fins que un matí de ja no sé quin dia, vam tocar terra. L’Emma es tornava a sentir segura de tocar el terra calentet i no aquella aigua groga i freda. De darrere un arbust, dalt d’una rara bicicleta, un dels guàrdies del rei  ens va descobrir. Ell eufòric va pedalar més ràpid que la llum i més lleuger que una ploma fins a la ciutat de les teulades d’or. Els vilatans en sentir la nova van preparar una càlida arribada als herois, és a dir nosaltres. L’Emma va avançar a bon ritme fins a Mandala. Allà un rebombori, entre admiració, alegria i murmuris de la vila de com dos estrangers havien portat a terme un missió de tal importància ells sols. La corrua va durar unes dues hores aproximadament. Quan vam arribar a la plaça on feia uns quants mesos havíem trepitjat per primer cop Mandala, ara tornàvem a trepitjar aquelles terres, però amb l’honor d’haver salvat la Li Si. L’emperador va baixar a tota pastilla per les llargues escales del temple. Ens va donar les gracies per la salvació de la seva estimada filla i cap a palau…