Sortim de les roques negres. Hem arribat al país dels Mil Volcans, el cel era d’un color vermellós, tots els volcans flamejaven i fumejaven, tots menys uu. Era un volcà força petit, d’un color rogent, hem pensat que era sospitós i ens hi hem aproximat… Cada bufada de vapor de l’Emma, sentíem més clarament uns plors, eren de bebè. De la muntanya foradada n’ha tret el cap un drac, era força petit, gran, però per ser un drac petit. Tenia 101 dents, eren punxegudes i esmolades com els pels d’un eriçó. Ell es notava a la seva cara que tenia un problema. Se l’hi havia espatllat, la caldera, nosaltres hem passat a la seva calenta llar i ens ho hem mirat, només era una petita acumulació de sutge al llarg de temps. Ho hem arreglat amb qüestió de minuts, i ell a canvi ens a ajudat a disfressar l’Emma per entrar a la Ciutat del Dracs.
Ens veiem d’aquí poc, adeu…
Cordialment, el vostre viatger preferit Jim Botò!!
Hola de nou Jim,
Quina sort que heu tingut que el drac no fos dolent! jo hauria fugit com un coet al veure aquest tipus d’animal! Espero que la disfresa de l’Emma funcioni al màxim per poder entrar a la Ciutat dels Dracs.
Me n’alegro que hagueu pogut fer un pas més endavant del viatge! Aneu amb molt de compte. Espero que ja estigueu al caure d’arribar!!
I Jim continua publicant les aventures que no em vull quedar sense saber si haureu arribat al vostre objectiu i si heu pogut tornar a Lummerland. 🙂 🙂 😉
De veriat que Nepucemè ha de ser ben poc intel·ligent, mira que ser un drac i no saber arreglar una llar de foc… 🙂
Si és veritat Carla, Michael Ende, té un bon sentit de l’humor.