El Dilluns 5 i el Dimarts 6 de Maig vam anar de colònies a la casa Flor de Maig situada a l’entorn natural de Collserola.  Allà vam dur a terme infinitat de propostes que tenien com a centre d’interès en Morrut (el porc senglar): jocs de pistes, gimkames, tallers,  jocs de nit i danses, són algunes de les activitats que vam poder realitzar.

Vam gaudir i aprendre moltes coses en aquests dos dies, que de ben segur seran inoblidables per aquells que vam poder viure aquesta experiència. És per això que volem compartir amb vosaltres alguns dels moments viscuts a les colònies.

Esperem que gaudiu d’aquesta presentació fotogràfica, que podreu veure si cliqueu sobre la imatge de la casa Flor de Maig.

La setmana passada va ser una setmana molt especial al Gras i Soler: Sant Jordi!

Tots sabem que Sant Jordi és molt important a Catalunya, però també és el sant patró d’Anglaterra, així és que des del departament d’anglès ens vam plantejar fer alguna activitat per celebrar aquest dia.

Els nens de cinquè van preparar un conte i el van representar per als nens de P5. El conte era “The Gingerbread Man”, que és una història molt popular als països de parla anglesa. Tracta sobre les aventures d’un home fet de galeta. Mentre uns nens explicaven el conte, els altres el representaven. Aquí podeu veure com va anar la representació.

The Gingerbread Man

Però no penseu pas que els nens P5 van estar inactius! Les màscares que portaven els nens de cinquè per representar el conte eren creació seva! També van cantar una bonica cançó en Anglès: “The body song”. A més, tenien preparada una sorpresa per als seus amics de 5è: havien fet un punt de llibre per cada un.

Finalment, per acabar amb una petita festa, 5è i P5 vam acabar la tarda menjant galetes amb forma de Gingerbread Man i acompanyant-les amb una mica de suc de fruites. Va ser molt maco i estem desitjant repetir l’experiència l’any que ve!

Aquest any, per Sant Jordi, hem fet un pas més i a més a més de publicar els treballs literaris a la Revista hem editat el nostre primer Llibre Digital a La Prestatatgeria amb les creacions dels guardonats de Cicle Mitjà i Cicle Superior.

Podeu llegir-lo on-line a “Jocs Florals Gras i Soler 2008”.

També trobareu un enllaç permanent al RACONeT de la web.

Enhorabona als guanyadors i a tots els participants!!!

Hola a tots! Només escric per convidar-vos a tots i totes a fer un cop d’ull al nostre blog “Be Twin!“. Els nens ja han penjat les seves descripcions i fotos i em penso que val la pena que veiu els resultats del seu esforç, ja que està quedant molt maco.

Gràcies!

Així han quedat de boniques les portes decorades de les classes de parvulari de l’ escola.

   P.3     VAQUES                    P.4 DOFINS                                                                           

                              P.5 PAPALLONES

Acabo de llegir “El noi del pijama de ratlles” de John Boyne, aquest llibre que últimament sembla estar en boca de tothom…, i no puc fer res més que sentir-me profundament indignada i revoltada, a part de totalment astorada per les bones crítiques que ha rebut. 

Sintèticament, per situar a qui no l’hagi llegit, l’argument gira a l’entorn de l’Holocaust en la vida de dos nens: un alemany i un jueu polonès. 

Per començar, doncs, opino que literàriament, no ofereix res de nou. És una novel·leta que en determinats moments vol fer gràcia amb les seves imatges i frases reiterades, com: <<O>> amb els llavis, “el Cas Desesperat” o “fora dels Límits Autoritzats En Qualsevol Cas i Sense Excepcions”, recurs fàcil i gastat, per no parlar dels eufemismes com “Fúria”, “Out-With” o “Ralf”… 

Per altra banda, l’autor, sembla no tenir ni la més remota idea de com pensa un nen de nou anys. Un nen d’aquesta edat pot ser ingenu, innocent, infantil, si volem, però no tonto!! I menys tractant-se del fill d’un Comandant Nazi de les SS i d’un nen jueu confinat en un Camp de Concentració, o per ser més exactes, d’Extermini. 

Efectivament, les noves generacions han de conèixer, sigui pel canal que sigui, aquesta terrible part de la Història, però, precisament per això, si es vol escriure una novel·la sobre aquest tema, hauria de ser versemblant, i anomenar les coses pel seu nom. Voler dulcificar-ho és, de totes totes, falsejar la realitat. 

Un nen alemany no jueu estava obligat des de l’any 1941 a ingressar a les Joventuts Hitlerianes. És que, Bruno, el protagonista, amb nou anys, i fill d’un capitost de les SS, que a més a més volia ser explorador i soldat, no devia estar esperant, amb candeletes, posar-se l’uniforme?! És que la seva germana Gretel, no havia de formar part ja, de la Secció Femenina? Segons ens referencia l’autor al Capítol 10, l’acció succeeix durant l’any 1943. 

Un nen jueu com en Shmuel, tal com ell mateix relata, ja havia passat per un gueto abans d’arribar al Camp, i abans del gueto ja havia sofert totes les vexacions per les que van haver de passar els jueus des de la proclamació de les Lleis de Nüremberg aprovades l’any 1935, i a més a més, si com a mínim feia un any que sobrevivia a Auschwitz, digue-m’ho amb totes les lletres, era un treballador-esclau com qualsevol adult, registrat i tatuat… 

Definitivament, és un llibre que camufla la realitat de manera punyentment conscient.  

L’única cosa que trobo encertada és el títol del Capítol 10, però redactat a l’inrevés: “El noi que es va convertir en un grumoll que es va convertir en una taca que es va convertir en un punt” 

Els punts convertits en cendra a que van reduir els nazis a milions de persones.