En ua ciutat fòrça grana, i viuie ua senhora que se didie Maria Angels, ère ua senhora grana, tostemp portaue ua camisa verda e un pelhòt auriò. Auie un gat que se didie Marramèu. Cada dia, era e eth gat gessien a véner castanhes en carrèr. En cada paquet i metie 10 castanhes.Un dia, quan èren en carrèr se metec a plòir, e coma que a Marramèu non li agradaue era ploja se tirèc ath dessús des castanhes e se queigueren totes en solèr. Marramèu se les mingèc e aueren de pujar entara montanha de Margalida a cercar-ne mès. Se metec a plòir e Maria Angels arremassèc cargòlhs enlòc de castanhes. Quan arribèren ena ciutat ploiguie e toti es cargòlhs gesseren. Maria Angels se pensaue qu’èren es castanhes qu´auie portat dera montanha . Maria Angels quan veiguec qu’es cargolhs s’escapauen didec :- Ò, quin desastre! Es castanhes caminen! – E se metec a acaçar-les per tota era ciutat, mès coma que non corrie guaire se parèc en un bar e li demanèc a un òme que corrie mès qu´era que l´ajudese a agarrar es cargòlhs que s´auien escapat dera cistalha. Quan er òme veiguec qu´èren cargòlhs didec:- Senhora aquerò son cargòlhs!Er óme le didec que non venesse castanhes e venese cargòlhs. Londeman quan se lheuèc se metec era sua pelha auriòla , eth sòn mocador blu , era sua camisa verda e es sòns esclòps marrons. E gesquec a véner cargòlhs ena plaça dera ciutat.
E …. conde condat, ja sa acabat!!
AINHOA VIVANCÒS
Octobre’ 07
NON AGES VERGONHA!!!!!!!!!!!!
ANIMA-TE!!!!!!!!!!!