En tornar de Setmana Santa, ens faltava una companya a la classe. Estàvem tots molt preocupats i no trobàvem respostes
Què li passa?, per què no ve al cole?
Van anar passant els dies i finalment vam saber que li havien diagnosticat una diabetis. Ens semblava una paraula extranya i no sabíem ben bé què era. Quan ella va començar a venir més regularment a l’escola, ens ho va començar a explicar i en les nostres converses a classe vam decidir crear un grup de treball per saber de què anava tot el tema. Ella va dir que hi estava d’acord i que ens explicaria com havia canviat la seva rutina diària. Què ha de fer? com es medica? pot fer esport? Se li notarà a la cara o al cos?
Ens vam organitzar; uns vam fer la part teòrica i ella es va preocupar de la part pràctica. Ens interessava sobretot, què ha de fer, com menja, quins medicaments pren… perquè la veiem cada dia que va a la tutoria a fer “controls”.
https://www.slideshare.net/secret/5pOx4IXwzugyhm
Al final hem vist que pot fer vida normal, com nosaltres, però que ha vigilar molt la seva dieta perquè no li pugin els nivells de sucre a la sang. Però ella segueix sent la de sempre i no se li nota gens al cos.
Hem vist que l’aparell circulatori també és un dels aparells del nostre cos i que és tan importants com els altres. La llàstima és que ja no tenim temps d’aprofundir en la sang, els seus components i com circula pel nostre cos.