Ara que ja hem parlat de la NASA, ens plantegem com és el cos humà. Si està condicionat per viure a la Terra i si, en cas que hi hagi vida als altres planetes, les persones que hi viuen tenen la mateixa constitució que la nostra.
Per això volem saber quins aparells formen el nostre cos, què el fa funcionar, com es desenvolupa i per a què està preparat.
El treball que hem fet ha estat diferent perquè primer hem fet una pluja d’idees dirigida i en gran grup per saber què sabem i d’on partim. Ho hem fet a la pissara en un mapa conceptual on hem anat enllaçant els coneixements que ja teníem o coses que ens sonaven. Han sortit paraules complicades que molts no sabíem. Amb tot aquest vocabulari hem anat investigant en grups de treball.
Ens hem dividit en:
- aparell excretor,
- aparell locomotor,
- sistema nerviós,
- aparell reproductor i
- aparell digestiu.
Finalment hem fet un mapa mental a la pissarra amb tot el que hem investigat i estudiat, de tal manera que hem vist que tots els aparells estan estretament connectats per tal que el cos funcioni a la perfecció. Però cadascun va per lliure? Primer en funciona un i després l’altre? Com s’organitza això? Doncs hem sabut que tenim un “ordinador central” que mana i coordina tots els aparells del cos. Aquest ordinador és el cervell. Vam experimentar que si algú et pessiga al braç, és el cervell que fa que ens en adonem perquè pel cos tenim uns nervis que li envien al cervell el missatge que ens estan pessigant i aleshores ell ens avisa. Si ell no funciona, malament. Però la ciència encara no sap explicar ben bé com funciona aquesta màquina que tenim a dins el cap, falta descobrir-ne moltes coses. El s. XXI serà el segle del cervell perquè els científics estan a punt de descobrir-ne moltes coses.



Després hem buscat fotos i fet dibuixos dels diferents sistemes que hem treballat a classe. I per últim cada grup ha preparat un RAP dedicat al seu aparell. NOMÉS EN PENGEM UN PERQUÈ PESA MOLT!!!
Finalment, els grups que s’han encarregat dels sistemes reproductor i locomotor han fet uns power point i els han explicat a la resta de la classe.
Ens hem entretingut una mica parlant de la sexualitat i de com som els nens i les nenes. Ara estem a la pre-adolescència i els nostres cossos estan canviant. Algun hem començat a fer-ho i d’altres no però hem vist que cadascú va al seu ritme. Les nenes seran dones i els nens homes. Teníem curiositat sobretot, pels aparells reproductors i per com es duu a terme la reproducció. Ha estat interessant saber com es fa tot i que sortim d’un òvul i un espermatozou. Però, com es fa si no vols tenir fills? hem estat xerrant de la protecció i hem vist que també serveix per no tenir malalties de transmissió sexual. Hem fet el següent experiment:
Hem posat 5 gots plens d’aigua de l’ aixeta i un altre got ple de cafè ben fosc. 6 voluntaris hem agafat un got cadascú i hem anat passant-nos el líquid d’un got a un altre. Hem observat que al final tots els gots quedaven de color marró, bruts de cafè, menys un got que tenia l’aigua intacta perquè l’hem tapat i no s’ha barrejat amb els altres líquids ja que l’aigua no podia entrar ni sortir. Conclusió: el got de cafè ha embrutat tots els altres gots, com fan aquestes malalties que passen d’una persona a l’altra peruè no fan prevenció. Aleshores hem entès la SIDA.
A més les nenes estàvem molt interessades en saber què és la regla, quan la tindrem i la protecció que podem fer servir. La veritat és que ens feia por. Tot i que ho hem investigat, després hem fet una xerrada amb la mestra i hem pogut preguntar tot el que ens inquietava. Han sortit preguntes com: quan em vindrà?, a qui ho he de dir quan em vingui?, els altres ho veuen?, puc fer vida normal?… I sabeu què? que no és una malaltia, és natural, que podem fer el que vulguem, i que el pitjor seria que no la tinguéssim!!!
Per completar el nostre aprenentatge hem pogut assistir a una xerrada amb una mare de l’escola que és ginecòloga. Moltes gràcies Maite!!!



La nostra conclusió més important és que el nostre cos és una màquina perfecta i que està estructurat per la vida al nostre planeta. Creiem que si hi ha vida fora de la Terra, els cossos dels habitants extraterrestres deuen ser diferents perquè el seu planeta també és diferent i s’hi han d’adaptar.
Arribats a aquest punt ens ha sorgit la pregunta “Existeixen les persones artificials?”. Podem fer una persona en un laboratori sense necessitat de reproduir-nos?
Si mires la presentació que hem fet veuràs a quina conclusió hem arribat.
https://www.slideshare.net/cristinamoragrau/personas-artificials







