No vull ni pensar
lo malament que ho deuen d’estar passant
intentant creuant el mar
sense res que menjar.
Amb cansament naveguen uns dies
en busca d’algun lloc millor
quan el que troben són mentides
rebuigs de la gent i molta por.
Quan coneixen la veritat
és massa tard
res és com ells esperaven,
no és tan fàcil com suposàvem.
Tristesa pels que s’han quedat
tristesa pels que esperàvem i no van tornar
tristesa i desolació
tot el que ens envolta, és por
No vull ni pensar
lo malament que ho deuen d’estar passant
intentant creuar el mar
per després no poder viure una en harmonia.
Pseudònim: Ross Geller
Publicat dins de General
|
Etiquetat com a 1r ESO, Poesia catalana
|
Lo que he hecho, no tiene perdón de dios
Tampoco perdón por los policías
Pero yo se, que tu me halagarías
Cada persona que se te acerca
Será el último día que la veas viva
Porque sabemos que yo mato gente por ti
Pero yo tengo que saber si tu matarías a alguien por mi
Si tu serias capaz de hacer lo que yo hago por ti
Si tu serias capaz de matar a alguien por mi
Las gotas van cayendo
Mientras yo voy guardando todas las cosas y limpiando
La sangre de cada persona que he matado solo por ti
Mis armas, espero que algún día las puedas utilizar
Ya que , gracias a ellas, Juntos podemos estar
A ellas les debo mi trabajo, de matar a alguien por ti
Para que me pongas más atención a mí
Yo hago lo que sea por ti
Hasta tirarme de un sitio por ti
Necesito saber si me llevarías con los policías
Si me esconderías cuando salga en los periódicos
Si me ayudarías a escapar de cualquier sitio
La persona, mi enemiga
Tu, mi amiga
Y los otros, mis oponentes contra ti
Tu eres un bello ángel, yo un demonio
Puede que esto no siga las leyes, pero es todo un misterio
EL amor sangriento, las leyes no sigue, como el perro hacia su amo
La cárcel, algún día me espera
Por mucho que tú intervengas
Ese ha sido mi destino desde que te he conocido
Por mucho que me intente esconder, me acaban encontrando
Tarde o temprano seré atrapado
Y también juzgado
Tu, seras siempre la mejor persona que he conocido
Nunca te reemplazaría, nunca, ni por todo el dinero del mundo
Tu eres alguien muy especial para mi
Los dos sabíamos que esto iba a pasar
Tarde o temprano esto no se podía evitar
Era algo inevitable, por lo que yo he hecho
Esto no será ni un hola ni un adiós
Sino un hasta pronto, como manda dios
Ya que siempre intentaré llegar hacia ti, desde cualquier lugar
Puede que no nos volvamos a ver en meses
Pero nunca te dejaré ni te olvidare, aunque pasen años
Esto está dedicado a alguien muy importante
Esa persona es mi alma sangrienta
Mi ayuda para hacer lo que hago por ella
Mi todo lleno de gotas de color interminable
Tú sabes que siempre volveré
Y nunca te dejare
Para estar contigo
Nunca nos separaremos
Almas gemelas de color invisible somos
Tú sabes que nuestro destino es estar juntos
Pseudònim:Laberint d’idees
Publicat dins de General
|
Etiquetat com a 2n ESO, Poesia Castellana
|
Sé que a muchos no les gusta esta situación,
pero cada uno aporta lo mejor.
Algunos se lo toman como un juego,
otros con más seriedad,
pero todos juntos,
acabaremos con esta enfermedad.
Echamos de menos a nuestras familias,
y daríamos todo para verlas con vida.
En estos momentos,
por una tarde con mis amigas daría lo que fuera.
Echo de menos un abrazo tuyo,
pero al ver que no estas,
se me cae el mundo.
Echo de menos verte y hablarte,
pero ahora la única opción es llamarte.
Aunque no te tengo conmigo,
siempre me animo,
al ver que me has escrito.
Echo de menos esas clases,
donde no parábamos de reír,
pero ahora todo se ha vuelto gris
y lo mejor es prevenir.
A las 20h salimos a aplaudir
por todos los que arriesgan su vida
para vernos sonreír.
Es una situación difícil
porque todo ha cambiado
pero ten claro que abril
no será el mismo que el año pasado.
Publicat dins de General
|
Etiquetat com a 3r ESO, Poesia Castellana
|
Estimat Diari, avui t’explicaré una cosa de quan era petit. Per començar, cal dir que a mi em costava molt dormir i a més moltes vegades m’aixecava a mitjanit per culpa dels malsons. Ma mare sempre em llegia per veure si podia fer que somies alguna cosa bona. Un dia, se li va ocórrer una idea; al costat del meu llit hi ha una tauleta amb un calaix que es tancava amb clau. Bé, doncs ella em va explicar que a la nit hi vivia un petit monstre que vigilava que no em passes res mentre dormia. Una nit, com de costum ma mare va tancar el calaix i se’n va anar. Estava abrigat fins als ulls i tenia molta curiositat per conèixer aquella criatura. Em vaig quedar esperant que sortís. Poc temps després, el soroll de la fusta desplaçant-se em va fer asseure al llit. El monstre va aparèixer. El vaig agafar amb la mà, ja que era molt petit. Era de color blau cel amb uns ulls verds. Era tou, semblava un hàmster. Li vaig explicar els meus malsons i les raons per les quals em costava tant dormir. El petit monstre va fer un bot a la tauleta i em va dir que em tombes i tanques els ulls. Va començar a cantar una cançó i vaig poder dormir. Durant uns dies ell va sortir, però una vegada vaig poder dormir sense la seva cançó. A partir d’aquell dia no el vaig tornar a veure, doncs bé, no sé si el que va passar va ser real o no, ja que li vaig explicar a la mare i ella em va dir que no era real però jo sé el que vaig veure. Avui dia espero tornar a escoltar aquella cançó. Això és tot per avui, demà t’explicaré la vegada on vaig trobar un objecte antic. Fins demà!
El nen va deixar el diari dins del calaix i el va tancar com de costum. Es va girar i va tancar els ulls per poder dormir. Al cap de poc, el monstre va llegir el que va escriure el nen, ja que sempre hi era dins del calaix i el seu diari li ensenyava com era el món. Va sortir del calaix i es va posar al costat i va cantar la cançó. El nen va somriure. El petit monstre no era cap monstre, al contrari, el que feia era espantar els malsons i les fosques criatures que volien molestar al seu nen.
El nen se’n va adonar que aquella nit sí que va escoltar la cançó i al matí va agafar el diari i li va explicar que era feliç i li va agrair al petit monstre per sempre estar amb ell.
Mochii
Publicat dins de General
|
Etiquetat com a 1r BAT, Prosa Catalana
|
Missió 462 Informe 1
Primer dia infiltrada, m’he adaptat molt bé a l’ambient, la coartada ha funcionat molt bé i estic totalment instal·lada per dur a terme la missió. Demà començaré la fase de reconeixement. Per avui és tot, tornaré a comunicar demà a la mateixa hora. Alex, espia 4873. Aquella nit vaig desfer la maleta, vaig decorar l’habitació, acord amb la meva coartada i vaig amagar els telecomunicadors i les armes d’emergència. El matí següent em vaig despertar i després de preparar-ho tot, vaig revisar els objectius de la fase de dimarts: assabentar-se que saben els estudiants de l’últim espia que va venir a investigar.
La gent no estava molt predisposada, intentava apropar-me a ells però no era efectiu fins que vaig començar a parlar amb una noia. Vaig veure que ella agafava prou confiança i en el moment més oportú, li vaig preguntar:
-Que va passar amb el noi que tenia la meva plaça? Crec que tothom em mira malament i la veritat és que no sé si és per mi o per què no hauria de ser jo.
-És un tema delicat, tothom se l’estimava molt i de cop i volta una nit va desaparèixer i ningú l’ha tornat a veure. Hi ha gent que diu que se’n va anar a un altre escola i hi ha d’altres que diuen que el director va ser l’últim que va parlar amb ell, per això la majoria li tenim por.
Ja tenia una pista per on començar, em vaig dirigir cap al seu despatx i me’l vaig trobar obert, no molt llest per la seva part però la perfecta oportunitat per mi. Vaig començar a obrir calaixos sense fer molt de soroll, no veia res sospitós fins que vaig obrir l’últim calaix. Quan el vaig obrir vaig trobar una carpeta amb el logo de la meva companyia d’espies però malauradament no em va donar temps a obrir-la, el ressò d’unes passes em va fer reaccionar de cop. Vaig tancar el calaix i em vaig asseure a una cadira de les que estan davant de la taula.
-Alex a sopar!!!-em va cridar la meva mare
-Mama no puc jugar 5 minuts més?
-Ja continuaràs després.
Breconiana
Publicat dins de General
|
Etiquetat com a 4t ESO, Prosa Catalana
|
Espina clavada, fora del meu llit,
Les 03:40, camina o rebenta, el meu trist balada,
Mirada apagada, barra americana,
La copa carregada i aquesta supermodel parlant de res,
Rentar els atuells, fer la bugada, el meu trist balada.
Ella tan Dolce, jo tan Gabanna, trist balada,
Gorra i jaqueta de pana,
Cara tallada, Tony Montana
Descarregar de matinada o pencar de sol a sol,
És la llana per l’escata i empenyorar el cadenón,
Sense marit amb dos nens, i en camí altres dos,
No es pot fer càrrec d’ells però no,
Trist balada, balada, si ja no et crida,
Si ta deixat sol, i plora en un altre llit,
Trist balada, balada, si ja no et crida,
Trist balada, balada, et dono la raó,
Trist balada, balada, la tallada,
Si t’ha deixat sola, i ja no li importabas.
Publicat dins de General
|
Etiquetat com a 4t ESO, Poesia catalana
|
Massa “no facis això”
Massa “fes això altre”
Massa “sigues tu mateix”
Però després,
Acabes aparentant el que no ets.
Massa “què t’agradaria fer?”
Massa “pensa en futur”
Massa “estudia”
Però després,
El sistema és qui tria.
Tòpics, estereotips i tabús,
què fan de nosaltres?
Em fan ser un il·lús.
Creiem ser lliures en un patriarcat
però el que de veritat som,
esclaus de la societat.
SATURN
Publicat dins de General
|
Etiquetat com a 4t ESO, Poesia catalana
|
Darrere un vidre
et delecto aquests versos,
ja que no em puc arrimar.
Tu ets la llum
que m’escalfa cada dia,
tu ets qui m’escolta
quan els altres no callen.
La persona que fa dilatar
els porus de ma pell
amb tan agraciada veu.
No et puc abraçar,
no et puc besar,
però amb aquest poema
jo et delecti,
tot allò que em fas sentir.
Adeu et dic,
sentint un ardor,
al meu fràgil cor.
Pseudònim: Lorcalí
Publicat dins de General
|
Etiquetat com a 4t ESO, Poesia catalana
|
Tinc ganes de que em presentis nous amics
Tinc ganes de ballar amb tu abraçats
Tinc ganes de tenir por de que te’n vagis
Tinc ganes de llançar-me a l’aigua
Tinc ganes de tu
Tinc ganes de cantar cançons a ple pulmó
Tinc ganes de calor
Tinc ganes de nits esbojarrades
Tinc ganes de petons.
Tinc ganes de tu.
Em moro per sentir aquella sensació
la sensació de saber que ja arribes
Em moro per crear nous records
em moro per tenir-te a prop
A tu, estiu.
Tigressona
Publicat dins de General
|
Etiquetat com a 4t ESO, Poesia catalana
|
Si la ves por la calle dile: ¿Como estas?
Que no se olvide que ella es unica
Secale las lagrimas si va a llorar
Dile que me llame si me quiere hablar
Aun que ella ya no piense en mi
Siempre esta en mi la pena que no me deja vivir
Dile que la quiero, pero me quiero mas a mi
Si no esta para mi.
Ya paso de lios, no me porto como una crio ya tampoco
sonrio, ya no quiero seguir.
Ahora solo me siento vacio, se que estoy cansado y solo te tengo para dormir
Cuanta gente ha querido mi sitio,
pero no ha sabido apreciarlo
Cuantos momentos hemos vivido, pero yo sin tiempo para contarlo.
A dios le pido que te cuide, y que te libre de todo lo malo
Mi tiempo para ti ha sido un castigo
y mi tiempo para ti a sido un regalo.
Publicat dins de General
|
Etiquetat com a 4t ESO, Poesia Castellana
|
