EL COMIAT
Darrere un vidre
et delecto aquests versos,
ja que no em puc arrimar.
Tu ets la llum
que m’escalfa cada dia,
tu ets qui m’escolta
quan els altres no callen.
La persona que fa dilatar
els porus de ma pell
amb tan agraciada veu.
No et puc abraçar,
no et puc besar,
però amb aquest poema
jo et delecti,
tot allò que em fas sentir.
Adeu et dic,
sentint un ardor,
al meu fràgil cor.
Pseudònim: Lorcalí
Aquest article s'ha publicat dins de
General i etiquetat amb
4t ESO,
Poesia catalana. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.