Inevitable
Gritale al cielo
que deje de llorar,
dile al otoño
que deje de llegar,
manda al mar que ruge
que calle ya.
¡Intenta eso si
te puede consolar!
Educa al sol
para que no salga más,
sopla a las nubes
para que lo paren de ocultar,
riñe a la noche
por a las bestias despertar.
¡Vamos,
aleja ese pesar!
Encadena el alma de un poeta
y que no escriba jamás,
encierra a un artista
y evitale soñar,
amarra un corazón,
que no ame más.
¡Hazlo, que perder el tiempo
es lo que harás!
Fdo: Karmesí
Aquest article s'ha publicat dins de
General i etiquetat amb
1r BAT,
Poesia Castellana. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.