SOMNIS DESTRUÏTS
No vull ni pensar
lo malament que ho deuen d’estar passant
intentant creuant el mar
sense res que menjar.
Amb cansament naveguen uns dies
en busca d’algun lloc millor
quan el que troben són mentides
rebuigs de la gent i molta por.
Quan coneixen la veritat
és massa tard
res és com ells esperaven,
no és tan fàcil com suposàvem.
Tristesa pels que s’han quedat
tristesa pels que esperàvem i no van tornar
tristesa i desolació
tot el que ens envolta, és por
No vull ni pensar
lo malament que ho deuen d’estar passant
intentant creuar el mar
per després no poder viure una en harmonia.
Pseudònim: Ross Geller
Aquest article s'ha publicat dins de
General i etiquetat amb
1r ESO,
Poesia catalana. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
