MISSIÓ 462

Missió 462 Informe 1

Primer dia infiltrada, m’he adaptat molt bé a l’ambient, la coartada ha funcionat molt bé i estic totalment instal·lada per dur a terme la missió. Demà començaré la fase de reconeixement. Per avui és tot, tornaré a comunicar demà a la mateixa hora. Alex, espia 4873. Aquella nit vaig desfer la maleta, vaig decorar l’habitació, acord amb la meva coartada i vaig amagar els telecomunicadors i les armes d’emergència. El matí següent em vaig despertar i després de preparar-ho tot, vaig revisar els objectius de la fase de dimarts: assabentar-se que saben els estudiants de l’últim espia que va venir a investigar.

La gent no estava molt predisposada, intentava apropar-me a ells però no era efectiu fins que vaig començar a parlar amb una noia. Vaig veure que ella agafava prou confiança i en el moment més oportú, li vaig preguntar:

-Que va passar amb el noi que tenia la meva plaça? Crec que tothom em mira malament i la veritat és que no sé si és per mi o per què no hauria de ser jo.

-És un tema delicat, tothom se l’estimava molt i de cop i volta una nit va desaparèixer i ningú l’ha tornat a veure. Hi ha gent que diu que se’n va anar a un altre escola i hi ha d’altres que diuen que el director va ser l’últim que va parlar amb ell, per això la majoria li tenim por.

Ja tenia una pista per on començar, em vaig dirigir cap al seu despatx i me’l vaig trobar obert, no molt llest per la seva part però la perfecta oportunitat per mi. Vaig començar a obrir calaixos sense fer molt de soroll, no veia res sospitós fins que vaig obrir l’últim calaix. Quan el vaig obrir vaig trobar una carpeta amb el logo de la meva companyia d’espies però malauradament no em va donar temps a obrir-la, el ressò d’unes passes em va fer reaccionar de cop. Vaig tancar el calaix i em vaig asseure a una cadira de les que estan davant de la taula.

-Alex a sopar!!!-em va cridar la meva mare

-Mama no puc jugar 5 minuts més?

-Ja continuaràs després.

Breconiana