L’ARMARI MÀGIC

Hi havia una vegada una nena que es deia Mae. Tenia 14 anys i vivia en una casa molt acollidora als afores de Lloret de Mar amb el seu pare i la seva mare. Un bon dia es va despertar i, després d’obrir la finestra i veure el dia preciós que feia, va decidir obrir l’armari per vestir-se i preparar-se per anar a donar un volt. La seva sorpresa va ser que, quan va obrir l’armari, un centenar de criatures molt estranyes van sortir disparades cap a la seva habitació. Eren de color blau i no arribaven als 70 cm d’alçada. Tenien tres ulls, quatre braços i una sola cama. Van començar a desordenar-ho tot i a fer molt de soroll. La Mae, molt espantada, va anar corrents a la cuina a buscar una espàtula i va tornar a la seva habitació. Aquelles petites criatures havien sortit per la finestra i ara estaven al carrer! Per sort, la Mae va aconseguir agafar a totes les que s’havien escapat i tornar-les a portar a la seva habitació. Un cop havia tancat la finestra i la porta, va aconseguir calmar-les.

Va preguntar-los que qui eren i d’on venien. Per sort, elles podien parlar el seu idioma. Una d’elles, que semblava la líder del grup, va explicar-li que la seva tribu es deia “Purtabis” i venien d’una altra dimensió. Elles havien estat desterrades del seu planeta per una tribu invasora i eren les úniques que havien pogut escapar, les altres van haver de quedar-se i van ser esclavitzades. La Mae va quedar atònita. Els va preguntar com havien arribat a parar al seu armari. Elles li van respondre que van endinsar-se amb la seva nau d’emergències a l’espai a la recerca d’ajuda i van acabar al seu armari. La nova tribu invasora eren unes criatures molt grans i fortes que estaven anant per tot l’espai intentant aconseguir fer-se amb tots els planetes possibles. La seva única debilitat era que el sucre les matava. Al planeta de les Purtabis no hi havia sucre però a la Terra sí. Li van demanar ajuda a la Mae i ella va acceptar.

Van agafar tot el sucre que hi havia a casa i van entrar totes a l’armari. Van tancar les portes i, de cop i volta, van aparèixer a la nau espacial una altra vegada. Van posar-se mans a l’obra per preparar-ho tot per aterrar i lluitar contra la tribu invasora.

L’aterratge va anar com s’esperava i va arribar l’hora de sortir de la nau i lluitar. Totes anaven carregades amb molt de sucre.

La Mae estava nerviosa ja que no sabia què trobaria allà fora. Quan es van obrir les portes de la nau es va quedar fascinada, era un planeta totalment diferent de la Terra. El cel era de color verd i el terra de color vermell. Hi havia una espècie de plantes amb estampats estrambòtics per tot arreu i hi plovien caramels. Després de quedar-se un moment parada, una Purtabis va donar-li un copet a l’esquena perquè reaccionés. Va haver de lluitar contra unes vuit criatures de la tribu invasora però, després de ruixar-los amb molt de sucre, va aconseguir abatre-les. Va quedar molt estranyada pel fet que no tenien una forma concreta, sinó que totes les criatures d’aquella tribu canviaven constantment de figura i totes eren de colors diferents. Entre totes van aconseguir abatre-les i així van poder recuperar el seu planeta.

Van donar-li moltíssimes gràcies a la Mae per tota l’ajuda que els havia donat i, fins i tot, li van oferir de quedar-se a viure allà amb elles i que fos la seva reina. Ella no va acceptar ja que trobava a faltar a la seva família i als seus amics. Van acceptar la seva decisió i van portar-la a casa.

Quan va arribar, va adonar-se que allà el temps no havia passat. Seguia sent la mateixa hora que quan havia marxat. Va alegrar-se molt de tornar a veure a la seva mare. De cop i volta va sentir una veu que deia:

– Carinyo, és hora d’aixecar-se!

En aquell moment va obrir els ulls i va aixecar-se del llit.

PSEUDÒNIM: Punt Groc