El petit monstre

Estimat Diari, avui t’explicaré una cosa de quan era petit. Per començar, cal dir que a mi em costava molt dormir i a més moltes vegades m’aixecava a mitjanit per culpa dels malsons. Ma mare sempre em llegia per veure si podia fer que somies alguna cosa bona. Un dia, se li va ocórrer una idea; al costat del meu llit hi ha una tauleta amb un calaix que es tancava amb clau. Bé, doncs ella em va explicar que a la nit hi vivia un petit monstre que vigilava que no em passes res mentre dormia. Una nit, com de costum ma mare va tancar el calaix i se’n va anar. Estava abrigat fins als ulls i tenia molta curiositat per conèixer aquella criatura. Em vaig quedar esperant que sortís. Poc temps després, el soroll de la fusta desplaçant-se em va fer asseure al llit. El monstre va aparèixer. El vaig agafar amb la mà, ja que era molt petit. Era de color blau cel amb uns ulls verds. Era tou, semblava un hàmster. Li vaig explicar els meus malsons i les raons per les quals em costava tant dormir. El petit monstre va fer un bot a la tauleta i em va dir que em tombes i tanques els ulls. Va començar a cantar una cançó i vaig poder dormir. Durant uns dies ell va sortir, però una vegada vaig poder dormir sense la seva cançó. A partir d’aquell dia no el vaig tornar a veure, doncs bé, no sé si el que va passar va ser real o no, ja que li vaig explicar a la mare i ella em va dir que no era real però jo sé el que vaig veure. Avui dia espero tornar a escoltar aquella cançó. Això és tot per avui, demà t’explicaré la vegada on vaig trobar un objecte antic. Fins demà!

El nen va deixar el diari dins del calaix i el va tancar com de costum. Es va girar i va tancar els ulls per poder dormir. Al cap de poc, el monstre va llegir el que va escriure el nen, ja que sempre hi era dins del calaix i el seu diari li ensenyava com era el món. Va sortir del calaix i es va posar al costat i va cantar la cançó. El nen va somriure. El petit monstre no era cap monstre, al contrari, el que feia era espantar els malsons i les fosques criatures que volien molestar al seu nen.

El nen se’n va adonar que aquella nit sí que va escoltar la cançó i al matí va agafar el diari i li va explicar que era feliç i li va agrair al petit monstre per sempre estar amb ell.

Mochii