EL COMIAT

Darrere un vidre

et delecto aquests versos,

ja que no em puc arrimar.

Tu ets la llum

que m’escalfa cada dia,

tu ets qui m’escolta

quan els altres no callen.

La persona que fa dilatar

els porus de ma pell

amb tan agraciada veu.

No et puc abraçar,

no et puc besar,

però amb aquest poema

jo et delecti,

tot allò que em fas sentir.

Adeu et dic,

sentint un ardor,

al meu fràgil cor.

Pseudònim: Lorcalí

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *