A l’alba a la platja,
i el mar taronja,
hi havia una rosa,
florint a la costa.
El cel s’anava aclarint,
i la rosa acolorint,
el mar era relaxant,
com la rosa brillant.
La rosa algun dia morirà,
i el mar s’entristirà,
en honor a la rosa,
que era preciosa.
El mar seguirà vivint,
però la rosa no florint,
la mar serà furiosa,
per aquesta mort tan dolorosa.
Pseudònim: Pluma 45
RUT ÁLVAREZ VIDAL, 1r d’ESO
La primavera ja ha arribat,
diguem adéu al món blanc,
les flors comencen a germinar
i la neu es comença a amagar.
El món és florit
i tot és més bonic
amb una alegria espectacular
la gent comença a cantar.
Arriba la calor
i se’n va la fredor
a la primavera tot és color
amistat i amor
El verd predomina
en aquesta època que tothom admira
a la primavera tot és fulgor
alegria i dolçor.
Pseudònim: Águila de Hierro
MIGUEL GARCÍA HIERRO-HERNÁNDEZ, 2A4
Amb una estranya sensació,
entro dins l’habitació.
Crec que és amor, crec que és amor.
Crec que estic enamorat,
però això és un disbarat.
Estic enamorat, estic enamorat.
És la meva primera vegada
per això tinc una sensació estranya.
La sensació m’agrada, la sensació m’agrada.
Em paro a pensar si estic somiant,
i no no, és la realitat.
No estic somiant, no estic somiant.
Ara només falta esperar per saber,
si l’un estem fet per l’altre.
Així és la vida, així és la vida.
Pseudònim: Gambita
LUA ROMERO SALES, 3A4
Les maduixes són fruites
de color vermell per fora
blanques i suaus per dins
i porten un barret de color verd.
Són dolces,delicioses,saboroses,
porten salut, fruita fresca,
precioses les maduixes
suc dolç esclata en la meva boca.
Les maduixes són felices
i fresques quan estan al camp
enfornades en el pastís
i dins d’una amanida.
Dolça en un pastís
que posem en un sol plat
amb abrics de xocolata
i cobrint-lo amb les maduixes.
Si et menges aquest pastís
de maduixa amb xocolata
seràs molt i molt feliç,
que continuaràs menjant
i sempre voldràs una altra vegada.
Pseudònim: La princesita
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Parlem de tu, de quan ens vas deixar,
quan a poc a poc vas marxar.
Parlem de tu, d’aquell home feliç
fins que va arribar la fi.
Parlem de tu, de com ens vas deixar
aquell sofriment lentíssim que ens vas causar.
Parlem de tu, dels records que vas deixar
de la teva olor que ens vas impregnar.
Parlem de tu, d’aquella marca al cor
que ens vas deixar.
Parlem de tu, d’aquell home lluitador
que fins a la fi no es va rendir.
Parlem de tu, d’aquell home valent
que sempre estarà present.
Pseudònim: 12
MARIA FERNÁNDEZ VERA, 3A1
Diuen que les dones som complexes,
i els homes molt simples.
És el que s’espera dels sexes,
però això són coses molt ximples.
A vegades no t’adones
encara que a vegades,
no vols veure-ho,
o jo no sé entendre-ho.
No tothom és com tu,
i mai t’ho transme-t’ho.
Em costa molt parlar,
perquè te’n puguis adonar.
El corrent va massa de pressa,
i el vogador no s’enfronta al mar.
No sap com expressar,
el sentiment d’estimar.
Pseudònim: Estribor
MAR CARRIÓN, 3A3
M’he tornat a perdre a mi mateix,
i no puc evitar per què.
Potser si de tant en tant m’escoltés,
descobriria el perquè pot ser.
Quan dormo no penso
i quan penso no dormo.
Però quan em sento,
percebo la força del cor
en aquests sentiments d’amor.
Quan sento la teva olor
m’envaeix una tristor,
recordant el dolor
que em va causar aquella foscor.
Tant de bo poguéssim tornar
a tot allò que vam deixar.
I recomençar la vida
que sempre hem desitjat.
Pseudònim: La Pepi
AISHA ZAFRI MERCADER, 3r d’ESO
La guerra civil,
va posar a tots en perill.
Quan van perdre l’esperança,
se’n van haver d’anar a França.
Famílies senceres,
separades per la guerra.
Aquí a Catalunya,
tothom demanava ajuda
quan la guerra estava perduda.
Estaven obligats a parlar el castellà;
els mataven si els escoltaven parlar el català.
Era la llibertat, el que més havien somiat.
Escriptors i cantants,
van donar el seu pesar.
Al país, els polítics
el van posar en estat crític.
Pseudònim: Pepita Flores
LAIA MOLAS MAINAR, 1A3
He conegut La felicitat
la més gran llibertat,
quan avui m’has mirat
i jo m’he enamorat.
La teva fosca mirada
els teus cabells ballant al vent
la teva veu acalorada
i el teu cos fort i valent.
Ets tot allò que buscava
i tot allò que desitjava
i quan veia que ja no et trobaria
has arribat quan s’acabava el dia.
Ja no et deixaré marxar
vull amb tu viure la vida
ens podrem junts cuidar
fins al final dels nostres dies.
Pseudònim: 5
JOEL BARRANCO, 3A1
Asseguda a l’habitació
veig les gotes caure
i busco algun racó on poder jaure.
De cop, la son m’envaeix
i somio en un món perfecte
on la maldat desapareix
i la gent es respecta.
Pel carrer camino sense por
veient com la gent es diverteix,
i no hi ha gens de dolor
en el que el rostre reflecteix.
No hi ha fronteres,
no hi ha presons,
el que hi ha són dreceres
a un millor món.
Pel color de pell no sóc jutjat,
de fet, em prefereixen valorar
per com m’he esforçat
i per la meva manera de pensar.
Llavors em desperto,
miro al meu voltant i penso:
Que poc que costa somiar,
per què no ho podem realitzar?
Pseudònim: Saturn
NEUS TRULL, 3A1
Primer premi de poesia, Categoria 2