Arxiu de la categoria: Poesia catalana

TU

He conegut La felicitat

la més gran llibertat,

quan avui m’has mirat

i jo m’he enamorat.

La teva fosca mirada

els teus cabells ballant al vent

la teva veu acalorada

i el teu cos fort i valent.

Ets tot allò que buscava

i tot allò que desitjava

i quan veia que ja no et trobaria

has arribat quan s’acabava el dia.

Ja no et deixaré marxar

vull amb tu viure la vida

ens podrem junts cuidar

fins al final dels nostres dies.

Pseudònim: 5

JOEL BARRANCO, 3A1

UN MÓN MILLOR

Asseguda a l’habitació

veig les gotes caure

i busco algun racó on poder jaure.

De cop, la son m’envaeix

i somio en un món perfecte

on la maldat desapareix

i la gent es respecta.

Pel carrer camino sense por

veient com la gent es diverteix,

i no hi ha gens de dolor

en el que el rostre reflecteix.

No hi ha fronteres,

no hi ha presons,

el que hi ha són dreceres

a un millor món.

Pel color de pell no sóc jutjat,

de fet, em prefereixen valorar

per com m’he esforçat

i per la meva manera de pensar.

Llavors em desperto,

miro al meu voltant i penso:

Que poc que costa somiar,

per què no ho podem realitzar?

Pseudònim: Saturn

NEUS TRULL, 3A1

Primer premi de poesia, Categoria 2