Arxiu de la categoria: Poesia catalana

2n ESO, General, Poesia catalana

EL LLOP ENAMORAT

1 comentari

A la llum de la lluna

un llop udola

amb la seva solitud

i la seva amplitud.

Aquest animal,

amb bellesa antinatural,

va tenyit de blanc,

de puresa i de destresa.

Corre petit animal,

si et capturen,

arribarà el teu final.

En la foscor,

sense lluna que doni llum,

amb el seu gran dolor

el va despertar una olor.

Era agradable,

suau, dolça

com un caramel

com si baixés del cel.

Sense pensar-ho,

el llop el va seguir

deixant enrere la seva llar.

Llavors va descobrir la font,

d’aquesta olor.

Era un bellíssim llop,

de color carbó.

El llop blanc se li va acostar

i va descobrir que,

el seu pelatge era negre,

però no ho era gens en el seu interior.

Ell el va perseguir,

fins que es va cansar.

Estava espantat,

perquè mai se li va acostar

un llop blanc.

Entre ells,

va haver-hi amor.

Puresa i bellesa,

eren els dos.

I així,

ni un ni l’altre

mai més van tornar sols.

Pseudònim: Dobby

DAVID OGANESYAN, 2A6

3r ESO, Poesia catalana

ELLA

Deixa un comentari

T’estimo d’aquí a Mart,

el teu somriure preciós,

és com un encant

preciós i poderós.

La meva llança desenfundaré,

i t’ajudaré

a escapar i derrotar

a aquell que et va fer plorar.

La meva rossa melena volarà

quan l’haguem derrotat,

el seu esperit marxarà

i ens haurem alliberat.

Si m’ajudes, ho aconseguirem

tu sol no podràs

i per això junts ho farem.

Pseudònim: Mart

LAIA RIBERA,  3r d’ESO

1r ESO, Poesia catalana

LA MAR I LA ROSA

2 comentaris

A l’alba a la platja,

i el mar taronja,

hi havia una rosa,

florint a la costa.

El cel s’anava aclarint,

i la rosa acolorint,

el mar era relaxant,

com la rosa brillant.

La rosa algun dia morirà,

i el mar s’entristirà,

en honor a la rosa,

que era preciosa.

El mar seguirà vivint,

però la rosa no florint,

la mar serà furiosa,

per aquesta mort tan dolorosa.

Pseudònim: Pluma 45

RUT ÁLVAREZ VIDAL, 1r d’ESO

2n ESO, Poesia catalana

LA PRIMAVERA

1 comentari

La primavera ja ha arribat,

diguem adéu al món blanc,

les flors comencen a germinar

i la neu es comença a amagar.

El món és florit

i tot és més bonic

amb una alegria espectacular

la gent comença a cantar.

Arriba la calor

i se’n va la fredor

a la primavera tot és color

amistat i amor

El verd predomina

en aquesta època que tothom admira

a la primavera tot és fulgor

alegria i dolçor.

Pseudònim: Águila de Hierro

MIGUEL GARCÍA HIERRO-HERNÁNDEZ, 2A4

3r ESO, Poesia catalana

LA MEVA PRIMERA VEGADA

1 comentari

Amb una estranya sensació,

entro dins l’habitació.

Crec que és amor, crec que és amor.

Crec que estic enamorat,

però això és un disbarat.

Estic enamorat, estic enamorat.

És la meva primera vegada

per això tinc una sensació estranya.

La sensació m’agrada, la sensació m’agrada.

Em paro a pensar si estic somiant,

i no no, és la realitat.

No estic somiant, no estic somiant.

Ara només falta esperar per saber,

si l’un estem fet per l’altre.

Així és la vida, així és la vida.

Pseudònim: Gambita

LUA ROMERO SALES, 3A4

2n ESO, Poesia catalana

LES MADUIXES

1 comentari

​Les maduixes són fruites

de color vermell per fora

blanques i suaus per dins

i porten un barret de color verd.

Són dolces,delicioses,saboroses,

porten salut, fruita fresca,

precioses les maduixes

suc dolç esclata en la meva boca.

Les maduixes són felices

i fresques quan estan al camp

enfornades en el pastís

i dins d’una amanida.

Dolça en un pastís

que posem en un sol plat

amb abrics de xocolata

i cobrint-lo amb les maduixes.

Si et menges aquest pastís

de maduixa amb xocolata

seràs molt i molt feliç,

que continuaràs menjant

i sempre voldràs una altra vegada.

Pseudònim: La princesita

3r ESO, Poesia catalana

PARLEM DE TU

Deixa un comentari

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Parlem de tu, de quan ens vas deixar,

quan a poc a poc vas marxar.

Parlem de tu, d’aquell home feliç

fins que va arribar la fi.

Parlem de tu, de com ens vas deixar

aquell sofriment lentíssim que ens vas causar.

Parlem de tu, dels records que vas deixar

de la teva olor que ens vas impregnar.

Parlem de tu, d’aquella marca al cor

que ens vas deixar.

Parlem de tu, d’aquell home lluitador

que fins a la fi no es va rendir.

Parlem de tu, d’aquell home valent

que sempre estarà present.

Pseudònim: 12

MARIA FERNÁNDEZ VERA, 3A1

3r ESO, General, Poesia catalana

PERQUÈ

Deixa un comentari

Diuen que les dones som complexes,

i els homes molt simples.

És el que s’espera dels sexes,

però això són coses molt ximples.

A vegades no t’adones

encara que a vegades,

no vols veure-ho,

o jo no sé entendre-ho.

No tothom és com tu,

i mai t’ho transme-t’ho.

Em costa molt parlar,

perquè te’n puguis adonar.

El corrent va massa de pressa,

i el vogador no s’enfronta al mar.

No sap com expressar,

el sentiment d’estimar.

Pseudònim: Estribor

MAR CARRIÓN, 3A3

3r ESO, Poesia catalana

AQUELLS SENTIMENTS D’AMOR

Deixa un comentari

M’he tornat a perdre a mi mateix,

i no puc evitar per què.

Potser si de tant en tant m’escoltés,

descobriria el perquè pot ser.

Quan dormo no penso

i quan penso no dormo.

Però quan em sento,

percebo la força del cor

en aquests sentiments d’amor.

Quan sento la teva olor

m’envaeix una tristor,

recordant el dolor

que em va causar aquella foscor.

Tant de bo poguéssim tornar

a tot allò que vam deixar.

I recomençar la vida

que sempre hem desitjat.

Pseudònim: La Pepi

AISHA ZAFRI MERCADER, 3r d’ESO

1r ESO, Poesia catalana

LA GUERRA CIVIL

1 comentari

La guerra civil,

va posar a tots en perill.

Quan van perdre l’esperança,

se’n van haver d’anar a França.

Famílies senceres,

separades per la guerra.

Aquí a Catalunya,

tothom demanava ajuda

quan la guerra estava perduda.

Estaven obligats a parlar el castellà;

els mataven si els escoltaven parlar el català.

Era la llibertat, el que més havien somiat.

Escriptors i cantants,

van donar el seu pesar.

Al país, els polítics

el van posar en estat crític.

Pseudònim: Pepita Flores

LAIA MOLAS MAINAR, 1A3