No fa pas gaire temps em van explicar una història molt curiosa. Ara us en faré cinc cèntims perquè també la conegueu.

Es veu que un dia, mentre un noi passejava pel bosc, es va trobar, a terra, un animaló petit i desplomat, ​que devia haver acabat de sortir de l’ou, i havia caigut del niu​. Ell no sabia quin tipus d’ocell era però, sense pensar-s’ho dues vegades, el va agafar i se’l va emportar a casa seva, per poder tenir-ne cura fins que pogués viure sol.

En passar les setmanes, el pollet es va fer gran i fort i les plomes li van créixer. Llavors, el noi ja va saber de quin ocell es tractava: era un colom. Va aprendre a volar i, amb tristesa, li va donar la llibertat.

Al cap d’uns anys, el noi es va aficionar a l’escalada. Un dia, quan estava a la muntanya, hi va haver una petita allau i es va quedar atrapat, amb una cama trencada.

Ell es va posar a plorar i cridar de dolor i desesperació, però estava sol i ningú no el sentia. O això és el que es pensava. Al cap d’un moment, va sentir un fort aleteig a sobre seu. Va mirar i va veure un colom: el seu colom. Amb penes i treballs va aconseguir escriure una petita nota d’auxili que va aconseguir posar-li en una pota, amb l’esperança que algú la llegís. I així va ser. L’animal va anar cap a la casa on l’havia criat. Els pares del noi la van llegir i van demanar immediatament ajuda, posant-se en contacte amb urgències. Un helicòpter el va anar a recollir i el va portar a l’hospital.

Mai més va veure el seu amic amb plomes, però el que va entendre és que els amics de debò sempre hi són quan els necessites.

Pseudònim: Hermes.

DAVID GAY XANDRE, 2A5

Primer premi de Prosa catalana, Categoria 2