Obro els ulls, miro el sostre, un sostre fosc, brut i amb taques vermelles. Giro una mica el cap, cap a l’esquerra, una paret, amb un forat, hi ha un cable que sobre surt, veig que es mou una mica, al segon es fica dintre, crec que no era un cable. Giro el cap altre cop, però cap a la dreta, n’hi veig més coses, un plat de ferro malgastat i una mica trencat, amb una mica de menjar a dintre, sento gana en pensar en menjar. Al seu costat hi ha un bol, crec que a dintre n’hi ha aigua, no ho sé ben bé perquè és una mica lluny. M’incorporo i observo on e dormit, és un matalàs molt brut i pel meu gust, esgarrifós. No és el meu llit, ni la meva habitació. A sobre porto un vestit negre, una mica trencat però en condicions. Intento incorporar-me, em fa mal tot el cos, tinc un mal de cap de mil dimonis, em fan mal les mans, els peus, tot. L’últim que recordo és estar en un cotxe, amb unes amigues, perquè estàvem de festa, celebrant el meu aniversari, que de cop i volta es parava, va aparèixer un fum i ja no recordo res més que on estic ara. Hi apareix una porta, s’obre i vaig cap a ella, és una habitació, està ben decorada, quan entro m’adono que és la meva, o almenys té totes les coses que hi ha a la meva habitació, el llit, la taula amb les coses que hi ha a sobre, el mirall, l’armari… Es tanca la porta de l’habitació on estava, i quan la torno a obrir hi ha un mur de pedra. No sé on estic, però m’està entrant una por que mai havia sentit abans. Em fixo en una llum vermella que parpelleja, és una càmera, ficada en una cantonada, just a sobre de la porta bloquejada. Una veu de sobre diu “és hora de menjar”, la porta tancada s’obre, hi ha una taula amb uns 2 plats per a dues persones, molt de menjar i aigua, de cop apareix una altra noia per una altra porta de l’habitació, està més prima que jo però sembla de la meva edat, uns 19/20. Ens asseiem a la taula i comencem a menjar, sense dirigir-nos cap paraula, només mirades. De cop sento com si m’estigués adormint, una son profunda, tanco els ulls i l’últim que veig és a la noia mirant-me mentre ella menja… Obro els ulls en un espant i quan miro on estic, és la meva habitació, salto de llit i miro quin dia és en el meu telèfon, és el meu aniversari i són les 9 del matí. Però això ja a passat, ja ho he viscut, o només ho he somiat?
Pseudònim: Dark-chan
SARA ERIKA DAN, 4A2