M’estic morint. De mica en mica estic recordant tot allò que ha passat fins arribar a aquest tràgic final.

Tot va començar en el taller de guitarres de mon pare: el millor guitarrista de tota Sevilla. Un bon dia va aparèixer pel taller un home ben vestit, que semblava de bona família, i li va dir a mon pare que volia comprar-me, i així ho va fer. Aquest senyor va posar al meu interior una carta. Després em va regalar a una jove gitana. Aquella jove estava promesa amb un jove gitano català, perquè els seus pares havien arreglat aquest casament feia temps. Dos mesos més tard va tenir lloc l’enllaç matrimonial entre la jova parella a Lloret de Mar. Les dués famílies es van establir al poble gironí. Els dos joves van formar una bona família, i jo també en formava part. Era l’ànima de totes les festes i celebracions, podríem dir que era la banda sonora d’aquella família. Anys més tard, els fills van créixer, es van casar i van tenir fills. Un dels fills era un nen que més que una criatura semblava el diable en persona, no s’estava mai quiet, tot el que tacava ho feia malbé, tenia denúncies de tots els veïns per les seves malifetes.

Aquest matí en Jari es va llevar molt alterat, va baixar les escales a corre cuita.

No m’esperava el que anava a succeir. El noi va començar a fer com si fos un rocker,va posar la música del seu grup preferit (Triana) molt alta i seguidament, em va utilizar com a una guitarra de rock, i com sempre fan els roquers al final de l’actuació, em va trencar contra el terra. Em va deixar feta pols, semblava com si un exircit m’agues pasat pel damunt. En Jari va veure la carta que hi havia al meu interior. El nen va portar-li la carta a la seva àvia, ella sorpresa la va llegir amb molta atenció, i quan va acabar va adonar-se que havia estat tota la seva vida amb l’home equivocat, i senva penedir per la resta dels seus dies.

Pseudònim: Camaron.

JAVIER SAMBLAS,  4A1