A la llum de la lluna

un llop udola

amb la seva solitud

i la seva amplitud.

Aquest animal,

amb bellesa antinatural,

va tenyit de blanc,

de puresa i de destresa.

Corre petit animal,

si et capturen,

arribarà el teu final.

En la foscor,

sense lluna que doni llum,

amb el seu gran dolor

el va despertar una olor.

Era agradable,

suau, dolça

com un caramel

com si baixés del cel.

Sense pensar-ho,

el llop el va seguir

deixant enrere la seva llar.

Llavors va descobrir la font,

d’aquesta olor.

Era un bellíssim llop,

de color carbó.

El llop blanc se li va acostar

i va descobrir que,

el seu pelatge era negre,

però no ho era gens en el seu interior.

Ell el va perseguir,

fins que es va cansar.

Estava espantat,

perquè mai se li va acostar

un llop blanc.

Entre ells,

va haver-hi amor.

Puresa i bellesa,

eren els dos.

I així,

ni un ni l’altre

mai més van tornar sols.

Pseudònim: Dobby

DAVID OGANESYAN, 2A6