Asseguda a l’habitació

veig les gotes caure

i busco algun racó on poder jaure.

De cop, la son m’envaeix

i somio en un món perfecte

on la maldat desapareix

i la gent es respecta.

Pel carrer camino sense por

veient com la gent es diverteix,

i no hi ha gens de dolor

en el que el rostre reflecteix.

No hi ha fronteres,

no hi ha presons,

el que hi ha són dreceres

a un millor món.

Pel color de pell no sóc jutjat,

de fet, em prefereixen valorar

per com m’he esforçat

i per la meva manera de pensar.

Llavors em desperto,

miro al meu voltant i penso:

Que poc que costa somiar,

per què no ho podem realitzar?

Pseudònim: Saturn

NEUS TRULL, 3A1

Primer premi de poesia, Categoria 2